Origen de la imatge: Free Dearie Dolls Digi Stamps
Tots els sants tenen vuitada i nosaltres ho aprofitem per poder incrementar el nombre de col·laboracions publicades arran la celebració virtual de la Diada de Sant Jordi 2020.
El nostre associat Armando Beneyto Albero ens fa arribar un conte infantil amb el qual completem i tanquem les aportacions d'enguany per Sant Jordi 2020. El dibuix que l'acompanya (és de Free Dearie Dolls Digi Stamps) és pot descarregar i imprimir perquè els infants el puguin omplir amb els els colors que més s'estimin.
quell dia el sol no cremava perquè un núvol negre i espès el tapava completament, tots els nens i nenes al sortir de l’escola ho miraven no sabien el que podia ser allò tan especial. L’Albert, com sempre, no es va entretenir agafant el camí de casa seva, tot i que de quan en quan aixecava el cap per contemplar aquell espectacle, era un núvol sol, el restant del cel continuava blau i bonic.
Al arribar a casa seva corrents anava fins els finestrals de la part del darrera que donaven al jardí, mirava amunt i veia com aquell núvol s’ennegria encara més, precisament la seva mare aquell dia arribaria una mica més tard, ell restava petrificat i fins i tot li tremolaven les cames. De cop i volta podia escoltar com una música llunyana que de quan en quan la tapava un soroll força estrident. L’Albert no podia ni moure’s ni un pel, els ulls com a taronges els tenia mirant com una espècie de paracaigudes molt gran i tot envoltat de llumenetes anava baixant precisament a la busca d’un lloc d’aterratge que semblava ser el seu jardí, la velocitat anava minvant, ell espantat va córrer cap a dins a casa fins que va escoltar que aquella música parava el seu so, tot mirant altre cop per la finestra i apartant les cortines contemplava com el paracaigudes es desprenia d’una gran caixa i aixecava el vol fins a perdre’s altra vegada entre mig d’aquell núvol negre que en uns moments va difuminar-se. Les mans li tremolaven, les dens li espetegaven i més quan d’aquella enorme caixa s’obrien les tapes a poc a poc, ell restava petrificat, d’aquella caixa s’obrien primer les tapes i després les parts laterals acompanyades d’unes llumenetes de diferents colors, de dins sortia una persona que li era familiar amb un uniforme com de guerrer portava una espasa que brillava al sol que havia tornat a sortir, també hi havia dues bicicletes una de gran i una altra de més petita, el personatge amb la seva barba blanca feia respecte, llavors aixecant una de les mans li feia senyals a l’Albert que s’hi apropés, aquell personatge que li era familiar era molt semblant al que tenia penjat a la seva habitació però al damunt d’un cavall blanc i la mateixa espasa, el seu amic Jordi, el guerrer, el valent personatge que anava pels pobles salvant gent de bandolers i gent dolenta, llavors si que tremolava de veritat, era el mateix cavaller Jordi, però no portava cavall i sí muntava una bicicleta tota especial, el mateix vestit, la mateixa espasa, la mateixa barba, tot un plegat li va ser un senyal amb la ma perquè s’hi acostés, l’Albert va treure forces de flaquesa i a poc a poc s’anava acostant, quan el va tenir fit a fit va poder contemplar aquells ulls blaus, una rialla intensa i una veu forta i timbrada que li deia.
- Acostat, no tinguis por, vinc en so de pau i de guerra, de pau per a totes aquelles persones bones i de guerra per tots aquells altres que roben i maten, necessito un cavaller ajudant i tu has sigut escollit per ser-ho.
Baixant de la bicicleta va agafar una espasa de fusta que tenia al terra i un vestit de cavaller amb una creu al pit. L’Albert se’l va posar i es va plantificar al davant del cavaller Jordi, aquest va aixecar l’espasa de fusta i estirant el braç la va fer reposar al damunt de la seva espatlla tot dient amb veu solemne:
- Des d’ara i en aquest moment quedes nomenat cavaller de la “Taula Quadrada” i de l’ordre trinitari, restaràs a les meves ordres amb obediència.
- Cavaller Jordi, què faré jo amb una espasa de fusta, no podré fer complir la justícia, ni matar cap drac, màxim un rateta.
- Tu no has de fer complir la justícia, sinó ajudar a fer-la complir al meu costat, de les feres ferotges ja me’n faré càrrec jo, tu de moment podràs matar alguna sargantana o dragons d’aquests que pugen per lesparets, no podem esperar doncs tinc el pressentiment que pel camí que porta fins a la muntanya de Sant Pau uns bandolers estan fen alguna malifeta.
Van muntar a les bicicletes i efectivament en el lloc del pressentiment uns bandolers feien un atracament a uns comerciants amb les seves mules carregades anaven cap al mercat de Vilafranca.
Sense pensar-ho mésvan començar a pedalar i l’Albert notava que aquella bicicleta que semblava encantada, sense quasi pedalar corria com una llebre esquivant pedres i clots, en pocs moments van ser al camí de Sant Pau i efectivament uns bandolers amenaçaven als mercaders.
- Tu quedat aquí i observa
El cavaller Jordi amb la bicicleta i l’espasa en uns moments tenia vençuts als bandolers, els va lligar a un arbre tot dient als mercaders
- Aviseu a les autoritats i molt segur que us donaran una recompensa, ja que són bandolers molt buscats.
Mirant a l’Albert li digué
- Aquesta feina ja està feta, continuem camí enllà.
Aquella nit van dormir en una cova i al dia següent de bon matí, quan despertava el sol, emprenien una ruta desconeguda per l’Albert. Després d’unes hores de pedalar entraven en un poble on tots els seus habitants estaven reunits a la plaça, el que semblava ser l’alcalde en aquell moment estava parlant amb una veu forta.
- Tots sabeu el perill que tenim en aquets poble per el ferotge animal que ja s’ha menjat a cinc persones, ningú es capaç de matar aquesta enorme rata mai vista ,vam acordarfa uns dies que des de avui faríem un sorteig entre tots els habitats del poble perquè un de sol fos sacrificat evitant així més morts, en el sorteig d’avui la sacrificada serà la meva filla perquè així ho vol la sort.
Tots el reunits a la plaça deien que no, que la filla de l’alcalde no podia ser la sacrificada i molts aixecaven les mans per ser un d’ells el que es cruspiria la rata. L’alcalde va dir que no i la filla, més maca que un raig de sol, s’encaminava ja pel camí que la portaria fins a la seva mort,
El cavaller Jordi i el seu ajudant contemplaven aquell espectacle i van passar pel darrera de la multitud per seguir a distància a la pobra noia que dintre de pocs moments seria devorada per aquell enorme i ferotge animal. Un tram més enllà la van aconseguir quan ja era al davant de la cova, llavors el cavaller Jordi li va dir.
- Formosa senyoreta, jo serè l’encarregat de donar mort a la bestia amb la meva espasa, mentre el cavaller Albert li farà companyia.
Sense dir res més i fent una cabriola amb la bicicleta com si fos un gran genet, al mateix moment que enarborava la seva espasa es presentava al davant de la cova, en aquell mateix moment va aparèixerla rata mai vista, fins el cavaller va quedar una mica espantat, sortia del seu amagatall i envestia de cop amb la boca tota oberta i unes dents i queixals que feien esfereir, el cavaller Jordi va esquivar la primera envestida fen un salt amb la bicicleta, agafà l’espasa amb les dues mans il’endinsà amb tota la força al coll d’aquella bestia, el cap va rodar per terra i aquell animal mort al moment ja no devoraria mai més a ningú.
Des de la torre del castell la multitud i el seu alcalde no podien creure allò que estaven contemplant, tothom cridava aixecant els braços, van obrir la portalada de la muralla, i la filla de l’Alcalde, que es deia Mireia, el cavaller Jordi i el seu ajudant entraven triomfants.
- D’on heu sortit cavallers , els deia l’alcalde, i d’on veniu que heu sigut capaços d’allò que mai ningú ha pogut fer
- No venim d’enlloc i venim de tot arreu, anem on ens necessiten, tampoc busquem cap recompensa sinó la felicitat de la gent.
La contesta del cavaller Jordi va ser enormement aclamada per tot el poble. Aquella nit van ser allotjats al castell de l’alcalde
Ja de tornada el cavaller Albert li va dir al seu amo
- Jo què faré amb una espasa de fusta, cavaller Jordi he intentat matar dragons de paret i sargantanes i prou, així no seré mai un cavaller com vostè.
- Mira cavaller Albert, tan debò que totes les armes del món fossin de fusta
En aquell mateix moment l’Albert despertava del seu somni suant i tremolant, es va fregar els ulls i llavors va observar que al damunt d’una tauleta i tenia una espasa de fusta, un llibre i una rosa i al costat mateix una bicicleta, va ser quan escoltava la veu de la seva mare.
- Albert llevat que avui és Sant Jordi
Armand Beneyto
