CULTURA, TERRITORI I COORDINACIÓ

La taula transversal Cultura, Territori i Coordinació va tenir lloc el passat dissabte 9 de novembre de 2013 a la Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos. 
La Taula va  estar coordinada per Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Pendesencs. 

 

 

La Taula va comptar amb els següents participants:
  • Raimon Gusi (regidor de cultura de Vilafranca del Penedès)
  • Marifé Merchan (vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès)
  • Francesc Olivella (president Consell Comarcal de l’Alt Penedès)
  • Marijó Riba (regidora de cultura de Vilanova i la Geltrú)
  • Juan Luís Ruiz (president Consell Comarcal del Garraf)
  • Albert Solé (regidor de cultura del Vendrell)
El debat es desenvolupa a partir de diferents qüestions posades als participants per tal que s’interpel·lin i complementin les seves intervencions.
En primer lloc, es pregunta quins elements es destacaria del potencial cultural del territori del Penedès. Tots els presents coincideixen sobres tres eixos que fan del Penedès un territori atractiu i singular:
–      El vi i el paisatge de la vinya
–      El patrimoni històric-artístic
–      La festa i la cultura popular
A més d’aquests tres eixos, cal destacar una notable programació cultural i dotació d’equipaments arreu del territori. La clau està en detectar què ens podem oferir com a territori, buscar les nostres pròpies complicitats, i què podem oferir portes enfora per tal de fer-nos atractiu
Es comenta que en realitat es tracta d’una suma de factors on realment la cultura del vi i la festa i la cultura popular són trets diferenciadors que posicionen el Penedès dins el conjunt de Catalunya. En aquesta suma de factors cal tenir en compte la combinació de dues dinàmiques diferents: la costa i l’interior. Cal esmentar també l’esforç dels municipis petits que tiren endavant programacions culturals d’un interès notable.
En aquest sentit s’apunta que la costa, Garraf i Baix Penedès tenen el repte de combinar el seu atractiu turístic amb l’oferta cultural de qualitat. Al Baix Penedès la música ha estat un eix discursiu, reforçat per la figura de Pau Casals, lligat a aquesta oferta cultural de qualitat i a uns equipaments culturals de primer ordre situats al Vendrell. De la mateixa manera, cal destacar el paper de la formació musical al conjunt del Penedès on hi té una forta implantació.
Un altre dels punts forts al conjunt del Penedès és la seva llarga tradició i vitalitat associativa, que es trasllada en una doble dimensió: la cultural i la de cohesió social.
Els presents, però, apunten que malgrat aquestes potencialitats potser una de les mancances del territori és la falta d’una aliança reeixida entre el sector públic i el sector privat que vegin en la vertebració cultural una possibilitat més de generar benestar i qualitat de vida.
El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès detecta una falta de coordinació en matèria de cultura. D’aquesta manera, davant la manca  d’una estructura política-administrativa al territori, es pregunta als presents sobre quines possibilitats reals hi ha de coordinació en matèria de cultura?
La resposta immediata de la taula és que la voluntat política és fonamental, els presents saben que sovint la col·laboració i la coordinació no s’han contemplat en el territori i menys en matèria de cultura. Cal articular una xarxa real que explori formes de col·laboració que permetin fer més sostenibles els projectes culturals, i que aquests prenguin un abast territorial. Una de les possibles vies a explorar és la de mancomunar serveis i/o equipaments, com ja ha passat en d’altres àmbits en el cas de l’Alt Penedès i el Garraf. 
Si es pren tot el territori com una realitat per l’oferta cultural hi ha un públic potencial de 350.000 habitants. A més, els municipis i capitals del Penedès no havíem estat tan pròxims, les comunicacions per carretera no disten dels vint minuts entre les capitals. En aquest sentit no és massa atrevit pensar que les programacions culturals puguin tenir una dimensió territorial a mitjà termini.
Tanmateix des de a taula s’apunta que amb la voluntat política no és suficient, ja que en d’altres moments també ha existit voluntat de coordinació, i s’han trobat impediments i barreres de tipus burocràtic o econòmic. S’insisteix que tant el finançament com la creació d’estructures organitzatives, a partir de les que ja existeixen, amb poder de decisió i coordinació, són aspectes fonamentals. En cas contrari es córrer el perill que aquesta coordinació acabi amb els mandats polítics de la legislatura de torn. Cal, doncs, apostar per instruments que es consolidin i perdurin en el temps per tal que les estratègies i les accions a nivell de territori es puguin copsar.
Es remarca, des d’algun sector de la taula, que la creació d’un ens, com la vegueria pròpia, és fonamental per l’articulació d’un territori coordinat i cohesionat. Cal la complicitat de la societat civil per tal que des de l‘esfera política es continuï reivindicant i defensant l’àmbit del Penedès. En aquest sentit es destaca el lideratge i l’impuls que pot jugar l’IEP com a catalitzador d’aquest procés.
És fonamental, per tant, la voluntat política, però també el compromís amb aquest procés. Es detecta que hi ha possibilitats reals de coordinació, sobretot per evitar duplicitats en les programacions culturals i cercar complicitats entre les capitals de comarca. També es recorda que hi ha una part de l’Anoia forma part del Penedès, i que molt municipis de l’Alt Penedès i l’Anoia conformen una realitat conjunta.
D’altra banda, cal sumar les administracions superiors en aquesta visió del territori i en aquest treball conjunt, sense perdre el sentit d’autonomia local. I sobretot, cal no començar de zero i aprofitar allò que ja tenim, projectes que ja han reeixit, xarxes i col·lectius que ja estan treball en cert sentit o en projectes amb potencial de territori.
Arribats a aquest punt des de la coordinació de la taula es demana als participants que mirin de concretar més i se’ls pregunta per quins són els reptes del futur immediat, una vegueria pròpia? començar per consolidar taules i comissions de treball?
Els tres regidors de cultura s’emplacen en crear una taula de treball amb els responsables tècnics i polítics dels respectius departaments que es reuneixi de forma periòdica per tal de consolidar la coordinació entre programacions. Hi ha el compromís en quadrar agendes en un termini màxim de dues setmanes per la primera reunió. També es remarca que la creació d’aquesta taula no pot comportar sobrecostos afegits.
Planificar acció conjunta les tres capitals de comarca o les tres comarques que tingui incidència en el màxim del territori.
Mirar d’aprofitar el camí que ha obert Enoturisme Penedès en l’articulació d’un discurs que pot unir en paquets turístics, paisatge, vi i cultura. En el mateix sentit és obvi que les aliances entre el sector públic i el sector privat és un aspecte clau a mitjà i llarg termini.
La configuració de Vilafranca del Penedès com a capital cultural de Catalunya el 2015 pot ser vista en una dimensió territorial i estendre les activitats per tot el territori. Es pot aprofitar aquest esdeveniment per fer promoció conjunta del territori.
El finançament és també una assignatura pendent, molt difícil de resoldre des de les instàncies polítiques locals. S’insisteix en la importància d’una nova Llei de Mecenatge que faciliti el finançament de projectes a nivell local. També s’apunta en el micro-mecenatge com una fórmula efectiva de finançament de projectes arrelats al territori.
Es conclou la taula recordant la suma dels conceptes de voluntat política i compromís, amb el component impulsor que pot jugar l’IEP i la societat civil, com a premisses necessàries per una coordinació i col·laboració reals al territori.


  • Taules transversals
    • Cultura i educació Cultura, Promoció Econòmica i Turisme Cultura i comunicació Cultura, territori i coordinació Arts escèniques Calendari d'activitats