CULTURA I COMUNICACIÓ

La taula transversal Cultura i comunicacióva tenir lloc el passat dissabte 16 de novembre de 2013 Centre Cultural de Gelida.
La Taula va  estar coordinada per Daniel Garcia Peris (expert en xarxes 2.0, i professional del sector del turisme), i Jordi Medina (museòleg, responsable del portal Penedès Cultura )
La Taula va comptar amb els següents participants:
–      Ramon Arnabat (president de l’Institut d’Estudis Penedesencs)
–      Joan Ignasi Gómez (tècnic de Canal Blau Ràdio i Televisió de Vilanova i la Geltrú)
–      Daniel Gutiérrez (tècnic de comunicació de l’Ajuntament de Masquefa i consultor en patrimoni)
–      Víctor Merencio (tècnic de Ràdio i Televisió del Vendrell)
–      Carla Sanmartín (tècnic a de Ràdio i Televisió de Vilafranca del Penedès)
També han col·laborat:
–      Josep Anfrunts (regidor de cultura de l’Ajuntament de Gelida)
–      Carles Castro (Exi Diari)
–      Raül Maigí (periodista Vilanova i la Geltrú, auxiliar de direcció al Museu de Montserrat)
–      Alfons Udina (La Fura)
La taula va començar exposant que un dels problemes del món cultural és precisament la difícil relació entre els mitjans de comunicació i les activitats culturals, massa sovint els agents culturals no sabem comunicar tot el que fem. La justificació de la taula sobre ‘Cultura i comunicació’, doncs, és clara i d’aquí la necessitat d’escoltar els mitjans de comunicació sobre quin és el lligam que caldria tenir entre aquests dos àmbits, quines relacions estratègiques i quin paper hauria de tenir la cultura o com caldria tractar-la.
Com a reflexió inicial es va posar de manifest una observació curiosa en l’organització de l’Administració Pública Local on, abans la comunicació penjava directament de la regidoria de cultura però que cada cop està més separada i, en la majoria dels casos, ja existeix la regidoria de comunicació. Posteriorment, s’exposen les diferents maneres de gestionar els mitjans de comunicació en els diferents municipis presents (patronats, empreses municipals…).
En la taula els presents es van mostrar d’acord en que quan els mitjans de comunicació comuniquem cultura és perquè la cultura és un discurs estratègic en el territori i que, per tant, ha de ser-hi present i ha de tenir el seu espai. Malauradament, però, poques vegades des dels mitjans de comunicació es trasllada aquest relat del territori on la cultura hi juga un paper clau.
Un fet destacat i que cal tenir en compte és que quan la gent connecta amb els mitjans locals és precisament perquè la connectin amb el seu municipi, amb el seu territori més proper i no volen sentir què ha passat al poble del costat. Com a Penedès, estem molt junts geogràficament però estem molt separats comunicativament.
Per altra banda, els municipis no ens hem sabut posar d’acord i unir esforços, cada municipi té la seva emissora, o el seu mitjà de comunicació. Però com que cada cop hi ha menys recursos econòmics, al final aquestes emissores no poden produir de tot ni durant tot el temps d’emissió i han de recórrer a produccions d’altres emissores de ràdio d’àmbit nacional o, en el cas de les televisions, de la xarxa de televisions locals. Una total contradicció perquè al final deixen de ser la tasca per la qual han estat creades: la proximitat. Quan la gent que vol sentir notícies i/o programes locals connecta amb els mitjans locals, però si aquests no li ofereixen el producte local deixen de sintonitzar-hi. Massa sovint, hi ha la temptació de ser excessivament massa locals. Cal doncs, trobar un punt mig entre emissió local i emissió nacional. Sense perdre el tracte local convindria apostar per una comunicació més regional del territori Penedès.
Com a apunt cal destacar que el món de la comunicació també s’està obrint molt i a diferents públics, d’aquí la necessitat d’obrir-se a internet i aprofitar tots els elements que aquest mitjà ens dóna, sobretot en el tema de les xarxes socials i del trencament de les barreres físiques i geogràfiques.
Davant la pregunta sobre la necessitat d’aglutinar totes les notícies en un mateix lloc o mitjà de comunicació, els participants es mostren reticents ja que, cada cop més la tendència comunicativa és a segmentar i no a aglutinar. Això no vol dir que no calgui comunicar què passa a un lloc o què passa a l’altre, sinó que el tractament de la notícia o de l’activitat cultural ha de ser diferent.
Un bon exemple de cooperació/col·laboració entre mitjans de comunicació del Penedès el trobem en l’intercanvi d’imatges en els programes castellers i d’esports de les tres televisions comarcals penedesenques. Les televisions locals es passen les imatges captades i la resta de televisions les utilitzen per fer els seus programes. Per tant, intercanviar imatges no es tradueix en emetre els mateixos programes.
En el tema cultural que ens afecta, els participants exposen que els programes de cultura cal que siguin més propers amb aportacions locals. Hi ha la possibilitat de retransmetre microcàpsules d’informatius culturals als mitjans de comunicació seguint l’exemple del que ja s’ha fet amb els castells i les competicions esportives. Amb tot, s’exposa que la vida cultural és molt àmplia, existeix una gran varietat d’oferta de forma sincrònica, i massa sovint només es tracten els esdeveniments més mediàtics.
Caldria que els diferents mitjans de comunicació es passessin les imatges i continguts per poder comunicar aquells actes culturals d’interès regional a tot el Penedès. Es proposa un portal de comunicació del Penedès on tots els mitjans de comunicació poguessin abocar els diferents continguts, i no es descarta la necessitat d’un portal especialitzat en cultura.
S’exposa la necessitat que els programes de cultura ja existents es vesteixin de microcàpsules informatives per tractar els aspectes culturals del territori penedesenc que van més enllà de l’àmbit local. Per començar a treballar en cultura i en produccions conjuntes entre els diferents mitjans de comunicació es creu que seria interessant fer reportatges sobre el patrimoni que tenim al Penedès. I davant d’aquesta proposta es veu necessària la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs per tractar el contingut dels programes que podrien ser retransmesos des de les tres televisions locals/comarcals.
La taula acaba amb una reflexió sobre la cultura i el territori on la cultura exerceix de pal de paller en la identitat de cada poble i de cada territori. El Penedès no n’és una excepció, la cultura i el patrimoni són elements d’interès turístic i essencials en la promoció del territori i massa sovint no en som gaire conscients. Enllaçant-ho amb la reflexió inicial, si la cultura forma part del discurs estratègic del territori convindria un millor intercanvi i treball conjunt entre mitjans de comunicació per evidenciar la unitat territorial del Penedès i dotar la cultura del lloc que li pertoca en el món de la comunicació.