La Taula va comptar amb els següents participants:– Sira Puig (Directora de l’Agència de Promoció de Turisme de Sitges)– Josep Anton Pérez (Triade, empresa de turisme cultural)– Jaume Casañas (Regidor de cultura de l’Aj. de Cunit, promotor de la marca Penedès Marítim)– Carlos Díaz (President de l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú)– Lluís Ràfols (Regidor de Cultura de l’Aj. de Subirats i vocal del Patronat de turisme)– Josep Bargalló (Regidor de Comerç i Turisme de l’Aj. de Sant Sadurní d’Anoia i vicept d’Enoturisme Penedès)La taula es desenvolupa al voltant d’aquests grans blocs:– Cultura i turisme– Coordinació– Marca Penedès– Debat obertEn la primera part del debat els participants posen l’accent en els elements que fan del Penedès un territori singular i ric culturalment. És a partir d’aquests actius que s’estableix una relació directa entre cultura, promoció del territori i turisme. Tanmateix l’activitat cultural i l’activitat cultural no s’han explotat totes les sinèrgies i els espais comuns. En aquest sentit els presents identifiquen un conjunt de reptes o objectius per tal que els dos àmbits siguin més propicis:– Prendre la cultura com un element de promoció del territori.– Potenciar el patrimoni a partir de les singularitats i les originalitats del territori.– Potenciar i promocionar aquells elements de la cultura que ens identifiquen com el vi i el cava, la tradició festiva, els Castellers, museus i elements patrimonials singulars, etc. Des de la taula s’entén que és primordial una percepció de la cultura com a matèria primera pel turisme. També s’identifiquen dues realitats i dinàmiques d’activitat turística diferenciades, però alhora complementàries: la costa i l’interior. Cal acceptar que no hi ha una homogeneïtat turística i cal cercar els elements que poden beneficiar el territori i promoure activitats sostenibles i de qualitat.D’altra banda, és important que en l’àmbit complementari de la cultura i el turisme existeixin ponts i vasos comunicants entre l’administració i l’empresa privada. Cal dotar d’eines perquè des de l’àmbit privat s’aposti per un cert discurs al voltant de la cultura, i els paisatges del Penedès. Des d’un punt de vista turístic la costa ja té atractiu per ella mateixa, però és a l’interior falta coordinació, i es pot generar una complementarietat de gran potencial. La conservació de l’entorn i del patrimoni és un aspecte clau que implica a tots els agents públics i privats.La taula es pregunta com passar de tenir visitants a tenir turistes, com allargar les estades d’una jornada en estades de varis dies. En aquest sentit s’apunta que cal tenir una mentalitat global: fer activitats a l’interior del Penedès pensant en allotjaments a la costa o , en sentit contrari, dur gent a la costa pensant en visitar caves o cellers de l’interior.Els presents opinen que és vital compartir activitats i espais per aprofitar els locals i els recursos. La col·laboració entre els municipis és un factor clau, tot i que existeix el temor que les grans poblacions monopolitzin aquesta atracció turística.També es detecta que es fan moltes activitats focalitzades en una sola jornada. Cal pensar en productes i paquets que permetin allargar les estades mitjançant ganxos, activitats i programacions culturals estables.Des de la taula s’identifica la coordinació del territori com un element clau per tal que l’activitat econòmica i turística amb relació amb la cultura pugui generar riquesa. En primer lloc, és elemental que des de les diferents administracions del territori s’aposti per un cert projecte comú, i consensuar i treball aquest projecte i les estratègies de promoció que se’n derivin amb el sector privat.En segon lloc, quan es parla de coordinació no es pot obviar el fet que en la actualitat coexisteixen diferents marques turístiques Hi ha dues marques turístiques (Costa Daurada i Costa de Barcelona), a més de duplicar diputacions i triplicar consells comarcals, al marge d’un gran nombre de municipis. En aquest escenari es fa molt difícil el treball conjunt. Falta un pla de màrqueting comú. Avui no és possible parlar de la globalitat ja que hi ha una fragmentació d’objectius i d’estratègies.Dins d’aquest magma d’estratègies i relats del territori destaca l’experiència d’Enoturisme Penedès. Desenvolupada en el marc de la darrera dècada Enoturisme Penedès s’ha convertit en una marca especialitzada i reconeguda, i que emana uns valors singulars del territori vinculats al seu paisatge i a la seva cultura. Caldria en aquest sentit fer un discurs conjunt per l’àrea vinícola Penedès (DO i configurar una marca potent Penedès que abracés tot verdaderament tot el territori.Un altre exemple seria el de l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú que en els darrers cinc anys ha aconseguit aglutinar esforços en l’àmbit del turisme a la capital del Garraf. En aquests sentit l’impuls del sector privat i la coordinació han esdevingut vitals per estructurar una activitat al voltant dels esports al mar, i el port nàutic. S’evidencia la necessitat d’identificar reptes als que cal donar respostes conjuntes tant des de les administracions com des del sector privat. Calen estratègies de llarga durada, més enllà de Patronats o regidories de Promoció.També s’identifica que sovint la descoordinació emana des de diferents àmbits de l’administració local d’un sol municipi. És imprescindible entendre les complementarietats entre diferents regidories i actuar de forma coordinada per donar cohesió a l’oferta que es planteja un municipi .La mateixa manca de coordinació dins l’administració local passa dins del territori Penedès. Tant en l’àmbit de la cultura, com el de l’oci i el turisme existeixen duplicitats, activitats disperses que es solapen, competència dins el propi Penedès. Des d’aquest punt de vista es comenta que cal identificar aquelles activitats o projectes amb un major potencial i donar-los impuls global. Al final si es pren el Penedès com un conjunt es tracta de donar un millor ús dels recursos disponibles.Aquesta manca de coordinació sovint té us límits administratius ben clars en el cas del Penedès. Des de Barcelona es fan campanyes de promoció de vins i no hi surten els cellers del Baix Penedès per ser de Tarragona. El turisme no té fronteres., però de moment sembla clar que no ha quallat una “identitat turística” conjunta pel Penedès. En aquest sentit l’enoturisme és vist com una oportunitat. Per tal que això es materialitzi cal un verdader impuls de la societat civil, sinó hi ha el perill real que el Penedès es dilueixi entre dues realitats.Des de la taula s’està d’acord a més que no cal inventar res, fer noves marques surt molt car. Cal aprofitar el punt fort del Penedès que és l’enoturisme. Tal i com coincideixen bona part dels plans estratègics que s’han fet arreu del territori. En aquest sentit s’apunta la possibilitat que des d’Enoturisme Penedès es vagi articulant una oferta turística global. També cal saber aprofitar un marca turística potent com és Sitges en benefici del territori.Només a partir d’accions coordinades i conjuntes amb un paraigües comú es pot construir una imatge més atractiva del territori. Una imatge que complementi i uneixi la costa i l’interior, i no els tracti com dos elements aïllats, tal com passa amb les marques turístiques actuals.El debat finalment, s’articula al voltant de la possibilitat o no de configurar una marca “Penedès”. En aquest sentit s’apunta que a Catalunya existeix una marca molt potent com és Barcelona, i que el Penedès n’és un territori que se’n pot aprofitar. També es destaca l’exemple de Sitges que treballa amb marca pròpia, però sobretot es parla de cal creure’ns el territori, i de que el Penedès aporta un conjunt de valors positius. De la mateixa manera es comenta que cal fixar-no en casoso propers, l’exemple de promoció de La Rioja en el que l’enoturisme funciona sense tenir gaires atractius al voltant i sense la mar. O veure altres casos a l’estranger com la Provença, o la Toscana.Cal utilitzar el relat cultural, patrimonial i paisatgístic per cohesionar el territori, cal anar més enllà de l’enoturisme. Reforçar la marca amb productes culturals. Cal que cada empresa, cada municipi ha d’estirar pel seu cantó. Cal fer una agenda d’actes del Penedès pels autòctons, turistes i visitants. Que les diputacions de Barcelona i de Tarragona no ens divideixin, i es coordinin, però sobretot cal que la societat civil ens ho creguem i siguem militants del Penedès.