El passat 14 de juliol va tenir lloc l'acte de presentació de l'aplicació pràctica de la tesi doctoral de Josep Antoni Herrera Sancho centrada en els problemes de combustió interna de l'àntic abocador de Vilanova i la Geltrú, situat al Coll d'en Ferran.
La gestió de les escombraries.
Les escombraries existeixen d’ençà que existeix l’ésser
humà i la societat. De fet poder estudiar com gestionaven antigues
civilitzacions les seves deixades permet conèixer formes de vida, d’alimentació
i en casos com Pompeia on el temps va quedar deturat i preservat per les
cendres volcàniques, podem saber com es plantejaven, al menys parcialment, la
seva gestió i reutilització. Els investigadors van descobrir que l’acumulació
de residus tenia una finalitat: recollir-los i classificar-los per
reciclar-los. I cal dir que no és la
referència més antiga que tenim del reciclatge, de fet a Pròxim Orient hi ha
mostres de reciclatge de peces ceràmiques de fa 3000 anys.
La complexitat en la gestió dels riscos dels abocadors és
una realitat sovint poc coneguda però que implica problemes molt diversos amb
repercussió per la vida humana i per la natura com ara la combustió interna,
els esllavissaments, la generació de biogasos, especialment metà i CO2o de
líquids contaminants (lixiviats) que poden afectar les aigües subterrànies...
Una crida d’atenció sobre aquest problema el vam tenir el
passat any quan a l’abocador de Zaldibar el 6 febrer de 2020 es va produir un
accident mortal.
La Junta Directiva de l’IEP, arran el cas Zaldibar, amb
el convenciment que publicar la tesi doctoral de Josep Antoni Herrera Sancho
podria ser d’utilitat pública general, va aprovar l’edició del llibre «
Estudi d’una àrea degradada de la comarca del Garraf (Catalunya): l’antic
abocador municipal en combustió interna de Coll d’en Ferran a Vilanova i la
Geltrú (Bardelona)», que recull la investigació de l’enginyeria ambiental
aplicada als abocadors i posada en pràctica d’una tècnica pionera per controlar
la combustió interna, que va resultar eficaç i eficient i no contraproduent.
Josep Antoni Herrera Sancho és Doctor Enginyer Ambiental
(UPC), Màster en medi Ambient (UAB), amb Postgrau en Instruments de Gestió
Ambiental (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB), Botànic (UB) i Tècnic
Superior de Medi Ambient (Administració Pública). Ha format part dels equips
redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d’Olèrdola i Parc
de Collserola, també de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, de la Carta del
Paisatge del Garraf, del Catàleg del Paisatge del Penedès, de la Estratègia del
Patrimoni Natural i al Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic
Costaner de la Regió Metropolitana de Barcelona. Col·laborador del Catàleg del
Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, del Catàleg del Paisatge de les
Comarques Centrals i del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, així com
del projecte Garraf: camins, patrimoni i natura. Des del 1986 fins els
2021 ha estat vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf. És
Vicepresident i Coordinador del Grup de Paisatge de l’institut d’Estudis
Penedesencs ( IEP). El seu historial des del 1974 en treballs d’arqueologia,
espeleologia, botànica i fauna, especialment relacionada amb el Parc del
Garraf, es impressionant.
En Josep Antoni Herrera Sancho, ja al 1974, a Barcelona, i com a bioespeleòleg del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, sota la direcció del Dr. Francesc Español Coll,va publicar una ponència al IV Simpòsium de Bioespeleologia, promogut per l’Escola Catalana d’Espeleologia i el Grup Espeleològic Pedraforca, titulada: “L’abocador de brosses del Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleologies”, just en la posada en funcionament del gran abocador del massís del Garraf, i a on ja va preveure la possible contaminació del massís càrstic per biogasos i lixiviats. Així mateix, el mateix any, va formar part de la plataforma universitària de les Facultats de Geologia i de Biologia de la UB, liderada pel Dr. Ramon Folch i Guillen, que desaconsellaven científica i tècnicament instal·lar l’abocador al massís càrstic del Garraf, pel elevat risc de la generació de biogasos i lixiviats contaminants als aqüífers.
Dolors Garcia Martínez
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024