.jpg)
Deu
fer ja més de vint anys que, d’una manera que n’hauria de dir gairebé
involuntària, vaig triar uns quants números per emprar-los en alguna d’aquestes
rifes que es fan gairebé cada dia i que premien una combinació de mitja
dotzena. En honor a la veritat hauria de dir que els nombres triats -6, 7, 9,
27, 28 i 31-corresponien a diverses xifres que apareixien en alguns dels
telèfons d’amics i coneguts.
Com
que m’agrada ser sincer, diré que no havia invertit diners en jocs d’atzar des
dels temps juvenils de la tómbola parroquial de festa major, però aquest sobtat
interès i el fet de disposar d’hores en la meva poc densa jornada laboral, em
van portar no sols a comprovar si la combinació resultava premiada sinó,
sobretot, a esgarrifar-me de la monumental xifra milionària que em podria
correspondre si la sort s’avenia a les meves xifres.
D’aquí
que em vaig posar a estudiar a fons la fisiologia del nombres enters i dels racionals –els irracionals encara els tinc pendents d’analitzar- però considerant que la
combinació guanyadora d’una rifa no pertanyia a l’àmbit dels nombres reals sinó
dels irreals, en la mesura que la seva combinació de sis no es realitzava mai,
ni tan sols si les xifres s’aplicaven agafant-les del triangle de Niccolò
Fontana Tartaglia o de la taula de Pascal, de manera que a l’hora de pregar per
tal que sortís la meva combinació m’encomanava a Paolo Ruffini.
Ben
aviat, però, vaig deixar estar el pobre Ruffini, potser pels mals records
escolars d’un matemàtic que en la meva adolescència m’havia semblat molt pesat –jo era més aviat de lletres- o per l’evident consideració que aquell bon home tenia
un cognom que no s’avenia gaire al món de la ciència i semblava lligar més amb
el d’un cuiner italià o d’un barber
d’òpera. Llavors vaig adreçar els meus esforços a l’anàlisi de les combinacions
numèriques que tenien a veure amb els famosos axiomes de Giuseppe Peano al seu Arithmetices
principia, nova methodo exposita
Tot em va fer
entendre finalment que m’havia d’orientar cap als estudis matemàtics d’Isaac Newton considerat
en el seu binomi i em va entrar per l’ull dret aquell personatge de
l’aristocràcia britànica que havia descobert la manera de collir pomes sense
moure ni un dit. A més, Newton va ser el primer a demostrar que les lleis
naturals governen el moviment de la terra i dels cossos celestes, uns principis
que ben aviat van saber aplicar els polítics i alts funcionaris a finalitats
adreçades a mantenir l’estatisme en el seu corresponent càrrec a
l’administració.
Amb
una anàlisi científica tan notable vaig arribar a la certesa que un dia o altre,
demà o d’aquí cent anys, la meva combinació sortiria i concediria una morterada
de milions a algun infeliç humà. De manera que durant més de vint anys he tingut
l’agradosa paciència de resseguir la premsa a veure si les meves xifres hi
treien el cap. Sovint no quadrava cap número –el meu pare deia que això també
hauria de tenir premi- o com a molt s’hi ajustaven un parell o tres.
Convençut
de la importància de l’exercici fa uns mesos vaig anar a fer testament per deixar
instituït que el meu hereu de confiança tindria l’obligació que seguir amb
constància diària el control dels números que poguessin aparèixer en qualsevol
de les rifes de combinació de xifres.
Però
l’altre dia van sortit tots sis! Ho certifica el diari d’avui, i el premi que
m’ha correspost és de més de 13 milions d’euros. Sort que no hi jugava ni hi he
jugat mai que els diners són una cosa molt seriosa. A l’hora de dinar ho he
comunicat a la família, hem obert una ampolla de cava i hem brindat per
celebrar-ho.
Quants
maldecaps i quants quartos m’he estalviat!
Joan
Solé Bordes
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024