.jpg)
En els darrers anys
a Vilafranca s’han succeït diversos casos en què s’ha malmès elements del patrimoni,
en algunes ocasions de forma irreversible. Serveixin com exemple: l’ensorrament
d’un tram de la muralla al carrer Ponent; el desastrós muntatge de la creu de Santa
Digna; la destrucció de part d’una tanca modernista del 1909, obra de
l’arquitecte vilafranquí Eugeni Campllonch; la mutilació de l’escalinata de la
Casa Serra i Coromines, del 1891; l’ensorrament progressiu de la masia Alaio, el recurrent abocament d’aigües residuals a la
riera de Llitrà, etc.
Els anys ’60 i ’70 del segle XX, es van destrossar plantes baixes de molts edificis modernistes per tal de promoure els locals que s’hi instal·laven. Possiblement si aleshores hi hagués hagut una bona política sobre conservació de patrimoni avui tindríem una Rambla de Nostra Senyora amb molts més edificis que la casa Miró. Unes construccions que avui serien l’enveja de moltes altres poblacions. Actualment totes són plantes baixes amb façana anònima que resten valor a la Rambla i al mateix edifici al que pertanyen.
Són moltes les causes que condueixen a aquests fets, però les podem resumir en una propietat que no copsa el valor afegit que els suposa mantenir aquells elements que destrueixen o escapcen, en una manca de protecció legal d’aquests elements (o, en cas d’existir, de vetllar pel seu compliment) però sobretot en una manca de compromís per protegir-los per part de les administracions públiques.
Les administracions públiques que, d’una manera o altra, poden tenir cert grau de responsabilitat en aquest desgavell són diverses, però és a l’administració local —per proximitat i compromís amb Vilafranca— a qui li pertoca dotar-se de les eines legals i urbanístiques per poder gestionar i protegir el patrimoni de la ciutat.
Una de les millors eines legals de protecció és disposar d’un Catàleg de Patrimoni. A dia d’avui, en què es continuen permeten accions que empobreixen el patrimoni de Vilafranca, encara es troba pendent d’aprovació el Catàleg de Patrimoni que la Diputació de Barcelona que fa tres anys va remetre a l’Ajuntament per tal d’actualitzar el de l’any 1988!
És a dir, fa més de tres anys que un instrument urbanístic essencial es troba “en revisió”, i, conseqüentment, no és possible ni tant sols consultar-lo.
Tanmateix, a manca d’un catàleg actualitzat, l’Ajuntament hagués pogut, per exemple, demanar el dictamen del Departament de Cultura de la Generalitat abans d’autoritzar les llicències que han permès les mutilacions patrimonials i així cercar un instrument legal que li ajudés a protegir el patrimoni.
En lloc d’una gestió patrimonial que respongui a una política clara i definida només s’ha procedit a accions puntuals, oscil·lants, sense la solidesa que exigeix fer del patrimoni una eina que potencia la vida de la ciutat, perquè manca interioritzar que el patrimoni és un valor que ha de formar part integrant dels plantejaments de la ciutat; un valor que també genera oportunitats dins l’àmbit econòmic, social i laboral.
Entenem que hi ha una legalitat que complir, però aquesta legalitat, aplicada al patrimoni, és el fruit de la percepció i el compromís que sent l’administració pública, és a dir, cal la acció proactiva (la voluntat) de les administracions locals per posar en valor el seu llegat cultural patrimonial, dotant-se dels instruments legals.
De tot plegat traiem una conclusió: no podem fer-ne ús de la legalitat com a un escut que justifiqui malmetre el patrimoni o deixar-lo desemparat. I un parell de preguntes: fins a quan haurem d’esperar la publicació del nou catàleg de patrimoni de Vilafranca? Hi ha res que pugui justificar aquesta situació de buit legal i de manca de proactivitat en la protecció del patrimoni?
Per acabar, no es tracta d’enyorança d’uns edificis o elements que han desaparegut, es tractar de potenciar tota la riquesa que el patrimoni aporta a una població, perquè la bona gestió del patrimoni genera oportunitats en tots els àmbits, incloent l’econòmic i laboral.
Una ciutat sense patrimoni és una ciutat sense personalitat. No té passat i, per tant, no té futur.
Grup de Treball del Patrimoni de Vilafranca
El Grup de Treball del Patrimoni de Vilafranca (GTPV) de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) es va donara conèixer públicament l’octubre de 2020. Els seu objectiu és fomentar el coneixement, la difusió, la preservació i la posada en valor del Patrimoni de Vilafranca del Penedès.
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024