La Junta Directiva de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), reunida en junta ordinària en data 7 de març de 2019 a la seva seu social de Vilafranca del Penedès, acorda, entre d’altres temes, valorar la proposta de presentar diversos candidats/es destacadament vinculats al Penedès en la seva trajectòria professional i personal, per a la concessió de la Medalla d’Honor de l’IEP de l’any 2019.
Finalment, del conjunt de candidats/es proposats/des en Junta Directiva, dels quals l’IEP preserva la seva identitat doncs poden ésser novament proposats i valorats en futures edicions, en la votació final, i per àmplia majoria, recau en el Sr. Lluís Jou i Mirabent.
Fonaments de mèrits en la proposta de l’IEP:
Lluís Jou i Mirabent (Sitges, 1 d'agost del 1955), és un penedesenc notable, notari i estudiós del dret.
Als 20 anys d’edat estudiava nàutica i dret i, segons la llei de l’època, encara era menor d’edat,quan va ser un dels membres fundadorsdel Grup d’Estudis Sitgetans (GES). Malgrat que per aquest fet no va figurar mai com a secretari de la Junta Directiva del GES, fou però qui en redactà tots els papers oficials per aconseguir la legalització d’una nova entitat que, anys desprès, també va esdevenir el seu president.
Aquest fet es tornarà a repetir al 1977, just desprès d’assolir la majoria d’edat, quan és l’encarregat de redactar els primers estatuts fundacionals de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP)
Al llarg de tota la seva trajectòria professional i personal ha estat sempre molt vinculat a la participació, promoció i difusió cultural del Penedès.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (UB) el 1977. Notari des del 1983, exercí a Belmonte de Miranda (Astúries), Calafell (1985-1995) i, a partir del 1995, a Barcelona.
Entre els anys 1988 i 1994 va ser membre de la junta directiva del Col·legi de Notaris de Catalunya i tornà a ser-ho entre 2005 i 2009, en aquesta segona etapa exercint com a vicedegà.
Entre 1993 i 1997 va ser membre de la Comissió Jurídica Assessora i entre 1989 i 1995 participà en les comissions tècniques que redactaren la Llei de censos de 1990, el Codi de Successions de 1991 i la Llei de la potestat del pare i de la mare de 1995.
Ha format part de l'Observatori de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya.
Fou professor associat de dret civil de la Universitat de Barcelona entre 1987 i 2016.
Des del 1993 és membre del patronat de la Fundació Noguera, que té per finalitat promoure l'ús de la documentació notarial en la recerca històrica, i actualment n'és el secretari. Participa en diverses institucions culturals com són la Fundació Pau Casals, la Fundació Museu Picasso i la Fundació Stämpfli.
El 1996 fou nomenat Director General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins al 2003 essent consellers Joan M. Pujals i Jordi Vilajoana en els darrers governs de Jordi Pujol. En aquest càrrec fou responsable de l'elaboració i posterior desplegament de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Va promoure la implicació de la Generalitat en les indústries de la llengua, en especial la traducció automàtica i el reconeixement de veu, i mantingué una relació especialment fluïda amb el Govern de les Illes Balears presidit per Francesc Antich, amb Damià Pons com a conseller de Cultura, col·laboració de la qual sorgí l'Institut Ramon Llull.
Des de 2005 és arxiver de l'Arxiu de Protocols de Barcelona.
El 4 de desembre del 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya li atorgà el premi Justícia de Catalunya, el reconeixement més alt que la institució concedeix en el camp del dret, "per la seva participació en la redacció del llibre cinquè del Codi Civil Català”.
El 2008 fou elegit com a membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i va llegir el discurs L'oficialitat lingüística: un concepte jurídic. Després de quatre anys com a Secretari, des de desembre de 2016 n'és el president.
El 2016 ingressà a l'institut d'Estudis Catalans i forma part de la Secció de filosofia i ciències socials.
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024