L’IEP PROPOSA ACCELERAR LA DECLARACIÓ DEL NOU “PARC NATURAL MARÍTIM-TERRESTRE DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX”, INCORPORANT LA RECENT CREACIÓ DEL “HOPE SPOT”, A LES COSTES DEL GARRAF – VILANOVA I LA GELTRÚ, EL PRIMER A LA PENÍNSULA IBÈRICA, PER A LA PROTECCIÓ DE LES BALENES MEDITERRÀNIES, I EN ESPECIAL PER LA FREQÜENT PRESÈNCIA I ZONA D’ALIMENTACIÓ DEL RORQUAL COMÚ (Balaenoptera physalus) AL MEDITERRANI.
Rorqual comú (Balaenoptera physalus) i la seva cria en una localització indeterminada (per a la seva protecció) al llarg de les costes entre el País Valencià i Catalunya (Font: Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de Vilanova i la Geltrú, de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)
L’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS (IEP) HA ELEVAT PROPOSTA PER ESCRIT ALS PLENARIS DE LA COMISSIÓ CONSULTIVA (22/10/2024), I TAMBÉ DEL CONSELL COORDINADOR DELS PARCS DE GARRAF I OLÈRDOLA, DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, PER TAL QUE LA FUTURA DECLARACIÓ DEL NOU “PARC NATURAL MARÍTIM-TERRESTRE DEL GARRAF-OLÈRDOLA I FOIX” INCORPORI LA DECLARACIÓ DEL PRIMER ‘PUNT D’ESPERANÇA MARINA’ ('HOPE SPOT', EN ANGLÈS) DE LA PENÍNSULA IBÈRICA PARA LA PROTECCIÓ DE BALENES, PER PART DE LA FUNDACIÓ MISSION BLUE, FUNDADA PER LA BIÒLOGA I OCEANÒGRAFA SYLVIA EARLE, I SI S’ESCAU, HO ELEVI A L’APROVACIÓ DEL CONSELL EXECUTIU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER ACCELERAR AQUESTA DECLARACIÓ DEL NOU PARC NATURAL MARÍTIM-TERRESTRE.
URGEIX LA DECLARACIÓ DEL NOU PARC NATURAL MARÍTIM-TERRESTRE AL GARRAF: Encara sense legislació específica de zones de protecció, d’exclusió o de regulació estricta de la velocitat de navegació (sobretot de l’esportiva) per evitar els riscos d’abordatge i de col·lisió de la navegació amb els freqüents cetacis marins, sobretot les balenes, com el Rorqual comú (Balaenoptera physalus). Aquesta fotografia, amb l’ajuda d’un dron, reflecteix la punyent realitat en una localitat indeterminada (per a la seva protecció), al llarg de les costes entre el País Valencià i Catalunya, amb una embarcació d’esbarjo a punt d’envestir al rorqual comú i la seva cria, els quals s’alimenten amb freqüència al davant de les costes del massís de Garraf i de Vilanova i la Geltrú (Font: Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de Vilanova i la Geltrú, de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)
La proposta, amb el suport de la Junta Directiva i de la Presidència de l’IEP, ha estat presentada per escrit a través del representant de l’IEP a la Comissió Consultiva, i també al Consell Coordinador (màxim òrgan rector dels Parcs de Garraf i d’Olèrdola, format pel diputat delegat, les alcaldesses i alcaldes dels municipis, i també dels representants dels Consells Comarcals i de la Generalitat, entre altres administracions públiques), a través del nostre vicepresident, el Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, que des de l’any 1986 (decret de declaració de creació del Parc del Garraf) i fins a l’actualitat, és el representant permanent de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) en els dos màxims òrgans de gestió dels Parcs de Garraf i d’Olèrdola.
Les Costes del massís de Garraf i Vilanova i la Geltrú reconegudes internacionalment per a la protecció de les balenes mediterrànies i com la biodiversitat més gran de la costa catalana.
El primer ‘punt d'esperança’ (Hope Spot), de reconegut prestigi d’investigació oceanogràfica internacional, ha estat declarat per primera vegada a tota la Península Ibèrica per a les aigües costaneres marítimes del massís de Garraf – Vilanova i la Geltrú. La declaració oficial, amb la presència de totes les autoritats polítiques, universitàries i acadèmiques, ha tingut lloc oficialment el 04/10/2024 a la seu del LAB de la UPC de Vilanova i la Geltrú, i abasta una franja d'entre 12 i 15 milles d'ample (1.944 km²) de la costa catalana al sud-oest de Barcelona, i és una regió del Mediterrani que manca de regulació per protegir-ne la biodiversitat i el corredor migratori costaner de les balenes.
L’oceanògrafa i biòloga marina Sylvia A. Earle, doctora honoris causa per la UPC i fundadora de Mission Blue, una organització sense ànim de lucre centrada en la conservació marina internacional, afirma: "Els Champions Hope Spot Michel André i Marisa Zaragozá estan treballant junts en un projecte de recerca pioner que utilitza tecnologia d'avantguarda, mitjançant bioacústica, imatges i mostres d’ADN mediambiental per estudiar la presència de balenes, rorquals comuns, en aquestes zones d'alimentació, així com la biodiversitat més gran que es troba a la costa catalana”.
D'esquerra a dreta, la directora de la Zona Portuària Centre Ports de la Generalitat de Catalunya, Esther Blanco; la vicerectora de la UPC Josefina Antonijuan; la directora de l'EPSEVG – UPC de Vilanova i la Geltrú, Marisa Zaragozá; l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruíz; el director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB - UPC Vilanova), Michel André, i l'oceanògrafa Sylvia A. Earle, durant l'acte al LAB de la UPC de Vilanova i la Geltrú, el 4 d’octubre de 2024.
El singular Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) submarines de la EPSEVG – UPC de Vilanova i la Geltrú compleix 20 anys.
El Dr. Michel André va néixer el 1963 a Tolosa, França. És professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB).
Michel André és un enginyer superior en biotecnologia de l’Institut National Des Sciences Appliquées, INSA, Toulouse, França; Llicenciat en bioquímica i fisiologia animal per la Universitat Paul Sabatier de Toulouse, França; doctor en Biologia per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària. Va ser investigador associat a la Universitat Estatal de San Francisco, Califòrnia, del Marine Mammal Center, Califòrnia i professor a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, Espanya.
Els seus treballs de recerca se centren en el desenvolupament de les tecnologies acústiques per al control de la contaminació del soroll al medi marí; en l'estudi dels seus efectes fisiològics i patològics sobre els camins de recepció acústica dels organismes marins; en els mecanismes matemàtics, físics, morfo i electrofisiològics del bio sonar dels cetacis, així com en l’extracció de la informació dels seus senyals acústics.
El professor Michel André, director del LAB, fundador i president de la fundació The Sense of Silence, i la directora de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), Marisa Zaragozá, han estat reconeguts com a Champions Hope Spot. Arran d’aquesta declaració, el LAB, que enguany celebra 20 anys de la seva creació, iniciarà un projecte per observar i mapejar la biodiversitat marina de la zona fent servir tecnologia no invasiva (sistemes bioacústics, imatges i mostres d’ADN mediambiental). Aquest Hope Spot és, a més a més, el primer de tota la xarxa de Mission Blue que farà ús de la bioacústica com principal innovació tecnològica. Així s'ha posat de manifest durant l'acte de presentació, que ha tingut lloc el 4 d'octubre al LAB de la UPC, al port pesquer de Vilanova i la Geltrú, i que ha comptat amb la intervenció tant dels Champions Hope Spot com de Sylvia A. Earle; de la vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat, Josefina Antonijuan; de l'alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruíz; i de la directora de la Zona Portuària del Centre de Ports de la Generalitat, Esther Blanco.
Estudis acústics recents de l’Associació EDMAKTUB sobre la costa de Vilanova i la Geltrú indiquen que aquesta zona crucial i poc estudiada pot ser un important focus d'alimentació per a la balena mediterrània, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) en tot el Mediterrani. El rorqual comú, que pot arribar als 24 metres de llargada, és l'única balena que habita habitualment al mar Mediterrani. Segons estudis anteriors, els pescadors havien informat d'albiraments de rorqual comú a la zona durant dècades, però la seva presència no havia estat prèviament confirmada per la comunitat científica.
LA IMPORTÀNCIA OCEANOGRÀFICA DE LES COSTES DEL GARRAF: El LAB, la Fundació CRAM, el Campus Universitari de la Mediterrània (CUM), l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Consorci dels Colls i Miralpeix – Costes del Garraf i l’IEP.
El Dr. J.A. Herrera ens recorda la seva relació amb diversos temes marítims del Garraf, amb altres fundacions oceanogràfiques i, finalment, amb el Dr. Michel Andrè:
EL CRAM i l’Ajuntament vilanoví.
“A principis del 1996, just guanyar la plaça i incorporar-me com a Cap de Servei de Medi Ambient a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, les meves inquietuds marítimes em varen proporcionar els primers contactes amb la fundació CRAM. L'any 1996 vaig ser contactat pel Sr. Ferran Alegre, un dels directius de la Fundació CRAM, ja que el 12 de juliol de 1994 s’inaugurà oficialment el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAM), convertint-se en el primer centre d’aquestes característiques al Mediterrani. Atès el nombre d'avaraments a les platges de Vilanova i Cubelles de dofins i altres cetacis, i sobretot per la gran quantitat de tortugues babaues que els pescadors de la flota i Confraria de Pescadors del port de Vilanova trobaven enganxades a les seves xarxes o recuperaven perquè s'havien empassat hams de palangres, se'm va proposar que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a l'espai de platges verges (llavors) conegudes com a Platja Llarga, s'obrís un segon centre a Catalunya de la Fundació CRAM.
Mentre duraren les complexes i lentes negociacions amb les diferents administracions (Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya) i la recerca del finançament necessari per executar les obres i les instal·lacions, varen travar una gran amistat i complicitat professional, sobretot en el tema de nidificació esporàdica de les tortugues babaues, l'alliberament de les nascudes en captivitat procedents de diferents postes al llarg de tota la costa catalana, i l'alliberament de l'adult intervinguts per laparoscòpia per retirar els hams de palangre i superades les rehabilitacions en tancs, sempre em feien els alliberaments, amb cobertura dels mitjans de comunicació, amb l'espai naturalitzat de la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú.
Al cap d'una dècada i mitja, i quan encara no havíem aconseguit el finançament, malgrat disposar de tots els permisos administratius, en Ferran Alegre em comunica que havia rebut una oferta de treball inesperada i que abandonava la Fundació CRAM. En aquell projecte del segon centre CRAM a la Platja Llarga vilanovina, en Ferran Alegre havia estat la peça clau, i un professional de prestigi molt reconegut a Catalunya, i que havia obert totes les portes per aconseguir tots els permisos de les diferents administracions. Lamentablement, amb la seva marxa, el projecte finalment decau, però, en canvi, mantenim fins al dia d'avui una molt estreta col·laboració Confraria de Pescadors - Aj. de Vilanova i la Geltrú amb el projecte de tortugues babaues de la Fundació CRAM.
Durant aquells anys passats vaig coordinar i dirigir personalment un gran nombre de voluntaris/es d'estiu, estudiants universitaris o de final de batxillerat, què ens ajudaven al Port, a les Platges, i a l'alliberament de totuguetes, adults, i inspeccions periòdiques de marques a la sorra de femelles ponedores o possibles nius i postes d'ous, i això m'ha permès desenvolupar un sentit molt agut per detectar futures vocacions i passió per la natura d'aquells joves.”
Conoce la historia de la Fundación CRAM
Fundación CRAM - Protegemos el medio marino
EL CUM i el LAB
El Campus Universitari de la Mediterrània (CUM) és va fundar a l’estiu de 1996. És un projecte conjunt de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú i l'Institut Europeu de la Mediterrània. A més, a través del Consistori vilanoví, també compta amb la col·laboració de Neàpolis i de l’Institut Municipal d’Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú.
Continua el Dr. J.A. Herrera: “Aquell mateix estiu del 1996, l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria (EPSEVG) de Vilanova i la Geltrú em contacta i em sol·licita el suport del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament vilanoví, i també per ajudar a triar alguns dels cursos de temàtica marítima de la creació d’una nova universitat d’estiu, que es diria “Campus Universitari de la Mediterrània – (CUM)”. De fet, m’implico de tal manera en el primer director del CUM i la UPC vilanovina que inclús em matriculo per a cursar tots els cursos de temàtica marítima i de biologia marítima. Això es va repetint cada estiu, any rere any, amb nous cursos universitaris i noves especialitats. Així, l'any 2004, conec personalment al Dr. Michel André, perquè acabava de fundar el seu Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB – UPC Vilanova) i realitzava al Campus els seus primers cursos sobre bioacústica en cetacis mediterranis i altres temes d’acústica submarina. De seguida vàrem sintonitzar. Jo em matriculava a tots els seus cursos, tots els anys, fins que vàrem col·laborar finalment professionalment en trobar-li els suports i permisos de les diferents administracions públiques i autoritats portuàries per instal·lar els seus primers hidròfons per registrar en continu els sons submarins de les costes de Vilanova i la Geltrú – Garraf. Recordo una pàgina web del LAB, que vàrem replicar a la web del Servei de Medi Ambient de l’ajuntament vilanoví, en què a qualsevol hora del dia es podien sentir, en directe, tots els sons submarins de les costes vilanovines. Impactava l’elevadíssim nivell de contaminació acústica submarina de tota mena d’embarcacions, que arribaven a apantallar i emmascarar els esporàdics sons dels cetacis passant per davant les nostres costes. Aquests utilitzen una varietat de sons, des de xiulets i clics fins a gemecs i grunyits, per comunicar-se entre si. Aquests sons són produïts pels òrgans vocals dels davant les nostres costes. Aquests utilitzen una varietat de sons, des de xiulets i clics fins a gemecs i grunyits, per comunicar-se entre si. Aquests sons són produïts pels òrgans vocals dels cetacis, que s'amplifiquen a la part superior del seu cap, que els serveix per ecolocalitzar, comunicar-se i caçar. Els cetacis emeten pulsacions de freqüència que s'expandeixen per quilòmetres a través de les aigües amb harmònics de freqüència que tenen efectes molt diversos. Els cetacis tenen diferents tipus de sons, algunes vegades semblen cançons, xiulets i ones de baixa o alta freqüència, segons l'espècie i el propòsit”.
El ruido en el mar, una contaminación invisible - Michel André
Michel André, l’homme à l’écoute des profondeurs
Laboratori d'Aplicacions Bioacustiques
Michel André, bio-acousticien | France Musique
Michel André – Listening to the Earth - YouTube
CONSORCI DELS COLLS I MIRALPEIX – COSTES DEL GARRAF (2006 – 2019)
Segueixen les explicacions del Dr. J.A. Herrera: “L’any 2006, sota el lideratge coordinació i empenta del Servei de Medi Ambient de l’ajuntament vilanoví es va crear el “Consorci dels Colls i Miralpeix – Costes del Garraf”, com a ens públic o organisme públic (format pels ajuntaments de Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, el Consell Comarcal del Garraf i la Generalitat de Catalunya a través dels Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de Territori i Sostenibilitat) amb l’objectiu de gestionar d’una manera sostenible els àmbits costaner, marí i terrestre d'una franja litoral de la comarca del Garraf (Sitges - Ribes - Vilanova i la Geltrú), afavorint la connectivitat biològica d’aquests espais amb el Parc del Garraf i el Parc del Foix que administra la Diputació de Barcelona. Desenvolupava projectes i actuacions en 5 línies de treball: Biodiversitat, Paisatge, Mobilitat, Canvi Climàtic i la llavors molta novadora Governança integrada del Litoral. Hi vaig participar molt activament des de dues institucions, com a cap del Servei de Medi Ambient de l’ajuntament vilanoví, i també com a representant de l’IEP al Consell Comarcal del Garraf. Sota les seves línies d’actuació es realitzaren les primeres proteccions integrades del litoral i del medi marítim, diversos projectes (SILMAR, SITxell, immersió de diversos esculls artificials per afavorir la biodiversitat marítima, treballs de millora ambiental i paisatgística, etc.). El 4 d’abril de 2019 el Consorci dels Colls i Miralpeix – Costa del Garraf es va dissoldre i va ser absorbit pel nou Servei del Medi Natural i Litoral del Consell Comarcal del Garraf, i a on l’IEP continua col·laborant”
Servei del Medi Natural i Litoral del Garraf - Consell Comarcal del Garraf
adae96cf-29f4-52d9-85a5-df1a848ca090
L'espai marí Costes del Garraf - Centro Estudios del Mar - Diputació de Barcelona
CONSORCI DELS COLLS I MIRALPEIX
ESTACIÓ SILMAR del GARRAF CONSORCI DELS COLLS I MIRALPEIX
Microsoft Word - 1006_DOSSIER_enfonsament_esculls_garraf.doc
PARC D'ESCULLS ARTIFICIALS DEL GARRAF - CONSORCI DEL COLLS I MIRALPEIX
L’IEP
Els temes de protecció litoral, costanera i marítima al Penedès Litoral han estat recurrents al llarg de quasi 45 anys a l’IEP. Recordem algunes de les darreres “Notícies IEP” de la nostra web:
L'IEP col·labora en la realització del Catàleg del Paisatge del Penedès
PARTICIPACIÓ DE L’IEP AL CATÀLEG DEL PAISATGE DEL PENEDÈS
NOU CATÀLEG DEL PAISATGE DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS
L'IEP ja va participar al 2023 a la Taula Territorial de l'Aigua del Penedès amb un detallat informe
Sortida a la Trinitat de Sitges
L’IEP forma part del nou Grup Climàtic de Vilanova i la Geltrú
Presentació del projecte etnobotànic «Vincles al Garraf»
EL DR. JOSEP ANTONI HERRERA PARLA AL SETMANARI LA FURA SOBRE LA SEQUERA
El Dr. Josep Antoni Herrera ens parla sobre els efectes de la Covid 19 al Parc Natural del Garraf
Premi d’Investigació Port de Tarragona
"A cop d'ull" capítol 2. Mas Sardet i el camí dels Colls (segona part)
A cop d'ull. Programa 3. Masia Benach i Fent Cami Els Colls Miralpeix i Coves de Sitges (3)
Posposada la ponència LA PEDRA SECA I EL PAISATGE AL PARC DEL GARRAF
XX PREMI DE RECERCA RICART I GIRALT
L’Institut d’Estudis Penedesencs entitat signant de la Carta del Paisatge del Garraf
Jornades Tècniques / Educació ambiental: V TROBADA D’ESTUDIOSOS DEL FOIX
XX PREMI DE RECERCA RICART I GIRALT
Per a més informació sobre aquesta notícia:
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024