L'IEP ja va participar al 2023 a la Taula Territorial de l'Aigua del Penedès amb un detallat informe

03 d'agost de 2024




L’IEP JA VA PARTICIPAR AMB UN INFORME DEL 2023, A LA TAULA TERRITORIAL DE L’AIGUA, EN UNA PART DE LES PROPOSTES INNOVADORES DE L’ACTUAL PROJECTE PIONER DE LA NOVA COMUNITAT DE REGANTS DEL PENEDÈS, D’UNES 25.000 ha, AMB AIGUA REGENERADA, REUTILITZADA I FREÀTICA, QUE NO PROVINDRAN DE RIUS, NI D’EMBASSAMENTS.

La nostra institució, l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), conjuntament amb altres actors i entitats penedesenques, a través de la 1a i la 2a Comissió territorial de la Taula Nacional de l’Aigua de la vegueria del Penedès (octubre 2023 i juliol 2024), va elaborar informes amb càlculs hidràulics i energètics que, entre d’altres d’entitats penedesenques, i altres informes de l’administració i ens públics, han pogut fer realitat aquesta iniciativa, amb una projecció de les necessitats de cultiu al Penedès amb l’horitzó fixat del 2070.

El passat dimecres 24 de juliol de 2024, al castell de Sant Martí Sarroca, va tenir lloc amb una quarantena de participants la darrera reunió entre el govern de la Generalitat i tots els actors del sector del vi i del cava del Penedès per oficialitzar la notícia del projecte de la nova Comunitat de Regants del Penedès per garantir reg de suport i de supervivència als cultius en situacions de sequeres persistents i d’altres situacions climàtiques extremes, i també per presentar el nou Programa de seguiment i gestió agronòmica de l’aigua.

Una vegada oficialitzada la iniciativa ara, però, encara cal constituir oficialment la nova Comunitat de Regants del Penedès, realitzar els diferents projectes, efectuar els concursos, adjudicar, i executar les obres.

En aquesta presentació oficial, participada només per autoritats i representants de les diferents administracions públiques, ens públics, i el conjunt d’actors del món del vi i del cava al Penedès, s’ha traçat les línies gruixudes dels diferents projectes.

El primer informe de l’IEP a la 1a Comissió territorial

A inicis de l’octubre del 2023 l’IEP va ser convocat per la Delegació Territorial del Govern al Penedès per formar part, com la institució científica i cultural més antiga del Penedès, com a un dels membres de la nova Comissió territorial de la Taula Nacional de l’Aigua de la vegueria del Penedès. L’IEP va designar al Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho, doctor Enginyer Ambiental (UPC), i vicepresident de l’IEP, com al seu representant a la Taula. Acabada la 1a Comissió se’ns va demanar a tots els membres posteriors aportacions i propostes per escrit per preparar una 2a Comissió prevista a novembre del 2023, però finalment realitzada el juliol del 2024.

Es constitueix l'octubre de 2023 la comissió territorial de la Taula Nacional de l'Aigua de la vegueria Penedès. En primer pla, el Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho, representant de l’IEP. Font: RTVVilafranca

Es constitueix la comissió territorial de la Taula Nacional de l'Aigua de la vegueria Penedès | RTVVilafranca

El 5 d’octubre del 2023, just uns dies després de realitzada la 1a Comissió, l’IEP va fer arribar per escrit a la Delegació Territorial del Govern al Penedès un detallat informe amb càlculs hidràulics i energètics amb propostes de solucions innovadores davant de situacions climàtiques extremes, com les sequeres persistents.

Bàsicament es desplegaven tres propostes

  1. MANQUEN DADES HIDROLÒGIQUES DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS

  2. ITAM Foix (dessaladora Cubelles – Cunit)

  3. REGENERACIÓ I REUTILITZACIÓ A PARTIR DE LES EDAR DEL PENEDÈS (estacions depuradores d’aigües residuals)

Accediu a les propostes de l'IEP 2a Comissió Territorial Taula Aigua Vegueria Penedès 2023

  1. MANQUEN DADES HIDROLÒGIQUES DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS: PROPOSTA.- Es demanava facilitar a tots els membres de la Taula Territorial de l’Aigua del Penedès, en la pròxima 2a Comissió, la totalitat de les dades del Penedès Hidrològic (amb la totalitat de les conques hidrològiques de la Vegueria del Penedès), indicant (en hm³/any): el consum anual CIC (Conques internes de Catalunya) del Penedès, desglossat en % del territori, % de la població i % consum d’aigua. I d’aquest consum d’aigua de la Vegueria del Penedès, desglossar-lo en % domèstics, % industrials, i % agrícoles. Així mateix, la capacitat total dels embassaments, forans o propis, que abasteixen la vegueria del Penedès, indicant-los pel seu nom; també el volum anual i nom de les ETAP (Estacions de tractament d’aigües potables) que abasteixen la Vegueria del Penedès (internes i/o externes); també el volum anual d’aigua regenerada per EDAR de la Vegueria del Penedès, i/o importades d’altres conques externes (any 2022), que s’aprofita per injectar-la al sistema d’abastament (indicant si és per a usos agrícoles o d’altres); i finalment el volum anual d’aigua d’ ITAM (Instal·lacions de tractament d’aigües marines o dessaladores) que s’importa d’altres conques al sistema ATLL o d’altres, amb previsió de l’entrada en funcionament, el seu volum anual del projecte de disseny executat de la futura ITAM Foix.

Definició i tipus de masses de aigua. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

Descàrrega cartogràfica. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

Aplicacions interactives. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

Consum d’aigua a Catalunya per comarques | Dades obertes de Catalunya (transparenciacatalunya.cat)

Les potabilitzadores, garants de l’aigua que bevem – Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

Què són les estacions de potabilització d'aigua (youtube.com


  1. ITAM Foix (Instal·lacions de Tractament d’Aigua de Mar) (= dessaladora Cubelles - Cunit).- Amb l’històric i l’experiència acumulada de successives ampliacions de la ITAM Tordera (amb la gran pressió turística de la Costa Brava), sumada a la paralització durant 15 anys de la construcció de la ITAM Foix, i la gran pressió turística que suporta tot el Penedès Litoral i el Litoral de Tarragona, l’IEP va proposar redissenyar el projecte calculat l'any 2008 (quan Catalunya tenia 1 milió menys d’habitants, i el turisme només doblava la població) per a una ampliació futura de fins a 80 hm³/any (i no els 20 actuals + 10 hm³/any de possible ampliació). El 2024 la població catalana supera els 8 milions d’habitants i el turisme anual triplica la població autòctona. És evident que els 20 hm³/any previstos a la dessaladora (que eren els càlculs fets el 2008) són insuficients avui dia. Però si estimem que la planta no podrà entrar en servei fins al 2029, sumat a l’increment de la població catalana, més l’increment del turisme anual, d’aquí a cinc anys més, la podrien deixar totalment infradissenyada i quasi obsoleta, ja que no podria garantir l’abastiment d’aigua potable de tota la Vegueria del Penedès i Litoral de Tarragona en cas de repetició de futures extremes sequeres, que es donaran novament amb tota probabilitat.


    ITAM Tordera. Font: web ACA – Agència Catalana de l’Aigua.

    Dessalinitzadores. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

    La dessalinització: convertir l’aigua del mar en recurs per al consum humà – Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

    Què és una dessalinitzadora? L'aigua de mar 🌊 com a recurs (youtube.com)

    Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (atl.cat)

    1.  REGENERACIÓ I REUTILITZACIÓ A PARTIR DE LES EDAR’s DEL PENEDÈS (estacions depuradores d’aigües residuals).-

      1. 1. Es demanava facilitar a tots el membres de la Taula Territorial de l’Aigua del Penedès, abans de la 2a Comissió Territorial de l’Aigua del Penedès, la totalitat de les dades de les EDAR’s de la Vegueria del Penedès, identificant-les pel seu nom, i indicant per a cadascuna el seu cabal de disseny (m3/dia), el tipus de tractament (biològic o d’altres), i si disposa de tractament terciari complert (o de projecte de futur amb data de previsió i cabal de disseny) per regenerar i reutilitzar totalment l’aigua (amb permís sanitari) per a usos agrícoles o de reg d’espais verds urbans.

      1. 2. Que l’ACA elabori un projecte estratègic per a dotar les principals EDAR’s de la Vegueria del Penedès de les ampliacions necessàries per implementar sistemes terciaris complerts de depuració parcial (o total) de l’aigua regenerada i reutilitzada, amb l’obtenció d’una aigua apta per a usos de reg (agrícola/urbà) amb permisos i garantia de l’autoritat sanitària.

      1. 3. En previsió d’una durada indeterminada da l’actual severa sequera que afecta tot Catalunya (l’informe era del 5 d’octubre de 2023), i de les que previsiblement s’aniran succeint en un futur, es proposa valorar econòmicament si surt més rendible en la Vegueria del Penedès (preu Kwh/m3) la inversió/ampliació en noves ITAM’s (dessaladores), en comptes d’assumir els enormes sobrecostos d’ampliar les principals EDAR’s del Penedès per tenir tractaments terciaris complerts, per a usos de reg (agícola/urbà), i amb permisos i garanties de l’autoritat sanitària.


EDAR de Vilanova i la Geltrú. Font: web de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Estacions depuradores d'aigua residual. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)

Inauguradas las obras de ampliación y mejora de la EDAR de Vilafranca del Penedès, construida por GS Inima - TecnoAqua

Inaugurada la EDAR de Vilafranca del Penedès tras las obras de mejora | RETEMA

doc_25758905.pdf (vilanova.cat)

Vilanova regenerarà aigua de la depuradora per a usos urbans (youtube.com)


EDAR de Vilafranca del Penedès. Font: web de Tecnoaqua.

Inauguradas las obras de ampliación y mejora de la EDAR de Vilafranca del Penedès, construida por GS Inima - TecnoAqua

La 2a Comissió territorial de la Taula Nacional de l’Aigua de la vegueria del Penedès

El 17 de maig de 2024, a l’espai Escorxador de Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la 2a Comissió. Va ser una llarga sessió tècnica, separats en diferents grups de treball, de recollida per escrit de totes les propostes de les institucions i entitats que en formen part de la Taula territorial, de discussió en grups, i de posada en comú en un plenari final.

L’IEP va reclamar les dades ja sol·licitades en l’informe a la 1a Comissió de l’octubre del 2023 sobre els punts:

Punt 1: “MANQUEN DADES HIDROLÒGIQUES DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS”, però se’ns va respondre que encara no es disposaven, malgrat que havia transcorregut quasi un any.

Punt. 2: “ITAM Foix (dessaladora Cubelles – Cunit)”. S’insisteix que urgeix redissenyar el cabal de producció de la futura ITAM Foix (dessaladora Cubelles – Cunit) dels 20 hm³/any, fins al 80 hm³/any. Se’ns comunica que s’està a l’espera d’un acord imminent amb el govern de l’Estat per tal assumeixi el cost íntegre, però amb el 20 hm³/any.

Punt 3: "REGENERACIÓ I REUTILITZACIÓ D’AIGUA A PARTIR DE LES EDAR DEL PENEDÈS (estacions depuradores d’aigües residuals)". Se’ns comunica que s’ha fet arribar l’informe de l’IEP de l’octubre del 2023 al govern de la Generalitat per a la seva valoració. Però encara no se’ns proporciona cap dada de les sol·licitades (EDAR i cabals del Penedès, tipus de tractaments, si està prevista ampliació a tractaments de depuració terciaris aptes pel reg agrícola, ni resposta de l’ACA a la sol·licitud de l’IEP de dotar a les EDAR del Penedès d’un projecte estratègic per dotar-les de terciaris i generar aigua apta per a usos de reg agrícoles...)

La Sessió de retorn de la 2a Comissió

El 16 de juliol de 2024, a l’espai Àgora de Vilafranca del Penedès, va tenir lloc la Sessió de retorn de les propostes de la 2a Comissió.

La taula de presidència de la Delegació territorial del govern va projectar el PowerPoint: “Sessió de retorn 2023 – 2024”

PRESENTACIO_RETORN_PENEDES

En el torn d’intervencions finals, l’IEP va insistir per tercera vegada en què cal redissenyar la ITAM Foix (dessaladora Cubelles – Cunit) dels 20 hm³/any aprovats, fins als 80 hm³/any, que seran els realment necessaris quan es posi en servei el 2029, tenint en compte l’increment previst de població, més l’increment del turisme anual, en l’horitzó del 2029.

A aquesta reiterada petició de l’IEP es varen sumar altres membres de la Taula territorial, recordant que el disseny de la ITAM Foix es va calcular per a la població i turisme de Catalunya el 2008, i per tant el 2029 seran totalment insuficients.

L’IEP sol·licita, almenys, que es faci una nova reserva de terrenys i/o compra dels mateixos al voltant de la dessaladora prevista, més el redisseny i sobredimensionament dels col·lectors, canonades i valvuleria necessàries per facilitar la necessària ampliació.

També l’IEP va insistir que el govern i l’ACA prevegin les transformacions i ampliacions de totes les EDAR, almenys de les quatre capitals de comarca del Penedès (les més grans) per dotar-les de tractament terciaris complets que permetin generar tots els cabals en aigua apta per a usos agrícoles amb garanties sanitàries. Sobretot perquè en estar ben distribuïdes al llarg del mapa de la vegueria del Penedès, facilita el transport a curta distància entre les depuradores (emissors) i els cultius propers (receptors) que en necessiten finalment l’aigua regenerada pel reg agrícola.

El delegat del govern, en la rèplica, va apuntar ampliar-les també amb les d’altres grans poblacions del Penedès (Sant Sadurní d’Anoia....)

 

L'IEP ja va participar al 2023 a la Taula Territorial de l'Aigua del Penedès amb un detallat informe