L’Observatori del Paisatge de Catalunya edita un llibre amb motiu del seu 15è aniversari i reconeix la col·laboració continuada de l’IEP des de la seva fundació.

14 d'abril de 2022




L’Observatori del Paisatge de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el llibre “Quinze anys. Observatori del Paisatge, commemoratiu del 15è aniversari de la seva fundació i ha incorporat en ell, de forma destacada, la participació de l’IEP des dels seus inicis.

En el capítol Diàleg (del Paisatge), a la seva pàgina 52, ha dedicat a tota plana una fotografia en especial reconeixement a la nostra institució, l’IEP, i també del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI). Podem reconèixer en la fotografia a l’arquitecte Pau Batlle i Solé, vocal de la Junta Directiva del CEPVI, a l’Àngels Travé i Ràfols coordinadora del Patrimoni Cultural Immaterial de l’IEP, i el Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho, coordinador del Paisatge i vicepresident de l’IEP, en un dels diversos tallers de treball del nou Catàleg del Paisatge del Penedès.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar el llibre “Quinze anys. Observatori del Paisatge”, commemoratiu del 15è aniversari de la seva fundació 

Pàg. 52 del llibre. Taller de proposta realitzat al Vendrell, divendres 7 de juny de 2019, de 17:30h a 20:30h a L’EINA, Espai Empresarial. D’esquerra a dreta: Pau Batlle i Solé, Àngels Travé i Ràfols, Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho.

L’IEP pioner en Catalunya en estudis de paisatge abans de la fundació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Pocs anys després de fundar-se l’IEP es va constituir la Secció de Botànica, coordinada pel Dr. J. A. Herrera, que durant algunes dècades va estudiar, difondre i publicar diversos aspectes paisatgístics del llavors anomenat Gran Penedès. Les seves expedicions i sortides botàniques per tot el Penedès varen ser molt concorregudes, i també d’aquella època és la publicació per fascicles col·leccionables de Les plantes medicinals del Gran Penedès, al cor de la revista bimestral d’informació comarcal Gran Penedès, que editava llavors l’IEP.

El primer encàrrec pròpiament en estudis específics de paisatge arribà al 2004, fins i tot abans de fundar-se l’Observatori del Paisatge de Catalunya l’any 2007. El Consell Comarcal de l’Alt Penedès incorporà a l’IEP, l’any 2004, en l’equip de treball per a la redacció de “l’Estudi del Paisatge Vitivinícola de l’Alt Penedès” i posteriorment també l’incorporà per a la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès.

Rerefons

L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) ha participat molt activament amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya i amb els diferents Consells Comarcals des dels treballs previs, estudis i edicions dels diferents catàlegs del paisatge fins al moment aprovats i publicats que n’afecten el nostre àmbit territorial. Així, l’any 2004 —amb anterioritat a la creació de l’Observatori del Paisatge— participa, a través del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, a l’Estudi del Paisatge Vitivinícola de l’Alt Penedès i la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. L’any 2006 i següents amb el Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, a través del Consell Comarcal del Baix Penedès, ja que incloïa la Plana del Baix Penedès, el Litoral del Baix Penedès i el Garraf. Més tard, el 2010 i següents, amb el Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, a través del Consell Comarcal del Garraf, que integrava, entre molts d’altres, la Plana del Penedès, les Valls de l’Anoia i el Garraf. El 2014 i següents amb el Catàleg del Paisatge de les Conques Centrals, que integrava la Serra d’Ancosa i les Valls d’Anoia. El 2015 i següents amb el Consell Comarcal de l’Anoia en Catàleg del Paisatge de l’Anoia i, finalment, el 2017-2018, amb la Carta del Paisatge del Garraf, a través del Consell Comarcal del Garraf. Ara, doncs, des de l’IEP encetem amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya la síntesi final que integrarà les anteriors cartes i catàlegs del paisatge d’àmbit penedesenc, fins ara repartides i disperses, en el nou Catàleg del Paisatge del Penedès. Des dels històrics territoris anomenats inicialment “Gran Penedès”, amb valor fundacional del mateix IEP: Valls de l’Anoia - Carme, Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf, i fins als actuals nous territoris incorporats en l’àmbit de la Vegueria del Penedès: Rubió-Castelltallat-Pinós, Costers de la Segarra, Conca d’Òdena, Montserrat i Pla de Montserrat, Alt Gaià i Serres d’Ancosa, principalment.

El nou Catàleg del Paisatge del Penedès (Vegueria del Penedès)

L’encàrrec de l’Observatori del Paisatge de Catalunya a l’IEP es va iniciar el 20 de setembre de 2018, quan va tenir lloc una primera reunió entre el Sr. Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el Sr. Jordi Grau Oliveras, coordinador del Catàleg del paisatge del Penedès, la presidenta de l’IEP, Sra. Dolors García Martínez i el Dr. Josep Antoni Herrera i Sancho, qui desenvoluparà les tasques de coordinador en la col·laboració de l’IEP amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya per tal de poder realitzar aportacions tècniques en la realització del Catàleg del paisatge del Penedès, en la qual es van assentar les diferents vies de col·laboració que facilitin la realització i difusió del Catàleg del Paisatge del Penedès.

El Dr. Herrera com a coordinador va comptar entre els anys 2018 i 2022 amb un equip de voluntaris, membres de l’IEP, especialistes en diferents disciplines transversals del paisatge, que han col·laborat en les aportacions específiques que s’han dut a terme.

Les primeres sessions informatives. Per preparar el Catàleg de paisatge va resultar indispensable la col·laboració de tots els penedesencs i penedesenques. És per això que entre l’Observatori del Paisatge i la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat es varen organitzar quatre sessions informatives on s’explicà què és un catàleg, la presentació dels treballs preliminars i, sobretot, es varen explicar les diverses maneres que hi ha per col·laborar en la seva elaboració. Les quatre sessions va ren tenir lloc a: 12 de juny: Museu Molí Paperer de Capellades; 13 de juny: Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell); 14 de juny: Casal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia; 15 de juny: Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú.

 

L’enquesta web ciutadana. En aquests espais de trobada, també es varen presentar una de les principals eines que la ciutadania té per participar en el Catàleg de paisatge del Penedès: l’enquesta a través del web on es fan preguntes vinculades amb la relació que té cadascú amb el seu paisatge. Aquesta informació és molt útil per a l’equip que elabora el Catàleg de paisatge, ja que permet identificar nous elements que tenen valor, espais que cal millorar i, en definitiva, plantejar objectius i propostes que s’ajustin millor a la singularitat de cada paisatge. L’enquesta, va restar oberta fins a finals del mes de desembre de 2018 i varen respondre alguns centenars de penedesencs, es podia omplir a través de l’enllaç: https://catalegpenedes.typeform.com/to/sceKny o també s’hi podia accedir a través del web oficial del Catàleg paisatgependes.cat

El vídeo. Una altra de les novetats que es va presentar a les sessions és el vídeo que es va preparar expressament per donar a conèixer el Catàleg de paisatge del Penedès i promoure’n la participació: https://vimeo.com/272531024. Finalment, també es van explicar les altres eines de participació que s’aniran desenvolupant. Es tracta de vuit sessions en format taller/debat, que ses varen celebrar entre el setembre i el novembre de 2018 on, per una banda es tractaren temes relacionats amb la identificació de valors i les dinàmiques del paisatge i, per l’altra, s’abordaren els objectius i les propostes que plantejarà el Catàleg de Paisatge del Penedès.

Cada taller es va desplegar a través de tres dinàmiques de treball.

La primera es va centrar en els elements que conformen el caràcter de la vegueria del Penedès que va servir per contrastar la proposta de l’equip redactor. Alguns dels elements que es van recollir són la vinya, amb tot el patrimoni de camins, construccions de pedra seca, cellers i el canvi cromàtic al llarg de l’any; la xarxa de petits nuclis rurals, tant de la Plana del Penedès com d’altres paisatges de la zona nord de l’àmbit territorial; així com altres elements com els corredors lineals d’infraestructures, el litoral, les fites i fons escènics (amb una importància destacada dels castells i torres), els boscos, les urbanitzacions i les indústries de riu (sobretot molins paperers i fariners).

La segona ja es va centrar en els valors i els miradors de cada unitat de paisatge. En aquest cas, els participants van escollir, a partir d’una llista prèvia, els valors i miradors més rellevants de cada paisatge i al mateix temps van aportar nova informació.

El tercer exercici es va focalitzar en les dinàmiques i incidències sobre el paisatge de cada unitat i va conduir a un debat final sobre l’evolució actual i futura del paisatge del Penedès.

Taller del monestir de Santa Oliva al 27/09/2018

Durant els tallers de trobades dedicades a les unitats de paisatge que formen part de la Vegueria del Penedès, dutes a terme al llarg del 2018 i principis de 2019, amb un nombre limitat d’especialistes de diferents institucions i entitats, entre les quals es troba l’IEP i que varen tenir com a seu de celebració tres castells i un monestir de la Vegueria: taller de diagnosi del castell de Subirats al 25/09/2018, taller al castell de Claramunt al 26/09/2018, taller del monestir de Santa Oliva al 27/09/2018, taller del castell de Castellet al 02/10/2018, seguits de diversos processos de participació ciutadan a Igualada,

Nous tallers de proposta per a institucions i entitats.

Per continuar avançant en l’elaboració del Catàleg, al mes de juny de 2019 es varen dur a terme una nova sèrie de tallers dirigits a institucions, a entitats i a qualsevol persona interessada. L’objectiu d’aquestes sessions, a part d’explicar els avanços en el catàleg i contrastar la informació generada, serà el de recollir propostes d’accions prioritàries a incorporar al Catàleg del paisatge. Cada taller tindrà lloc en una ciutat de la vegueria del Penedès, i se centrarà en l’àmbit territorial de la seva rodalia: El Vendrell, divendres 7 de juny, de 17:30h a 20:30h a L’EINA, Espai Empresarial; Vilafranca del Penedès, divendres 14 de juny, de 17:30h a 20:30 a l’Edifici de l'Enològica; Igualada el dissabte 8 de juny, de 10h a 13:00h a l’Espai Cívic Centre; Vilanova i la Geltrú el divendres 28 de juny, de 17:30h a 20:30h al Centre Cívic Sant Joan.

El paisatge (IEP)

El paisatge és la identitat d’un país i la seva millor carta de presentació respecte d’un territori. És viu, en constant transformació i, en les nostres contrades, totalment lligat a l’evolució de la societat humana. Hauríem de parlar de paisatge socioecològic, ja que forma part de l’imaginari cultural, i fora bo obrir bé el focus per efectuar-ne una bona aproximació holística. El paisatge té dimensions ètiques, estètiques, emocionals i sentimentals derivades de la mateixa intervenció humana i, sobretot, caldria aplicar sobre ell criteris de sostenibilitat ambiental. Per aquestes raons principalment convé realitzar tot l’esforç necessari en la col·laboració i participació del nou catàleg per tal aquesta eina esdevingui imprescindible en el correcte planejament urbanístic i territorial, present i futur, i sobretot en la salvaguarda, conservació i correcta gestió de tota mena d’espais naturals protegits (terrestres, costaners i marítims) de la Vegueria del Penedès.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya edita un llibre amb motiu del seu 15è aniversari i reconeix la col·laboració continuada de l’IEP des de la seva fundació.