El passat 29 de novembre va tenir lloc la Jornada de
Debat sobre el Catàleg del Paisatge de la Vegueria Penedès, organitzada per
CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) a la qual l’IEP donava
suport i en la qual va participar amb les intervencions del Dr. Josep Antoni
Herrera Sancho i de Xavier Esteve Gràcia.
La intervenció del Dr. Herrera, qui de manera molt activa va participar, junt amb altres membres de l’IEP com L’Iñaki Ozcariz, l’Àngels Travé o la presidenta Dolors Garcia en l’elaboració del Catàleg del Paisatge de la vegueria Penedès, va centrar-se en la següent aportació al debat sobre la principal pregunta que la Jornada va adreçar als assistents: el paisatge identifica al Penedès?
"El paisatge no només identifica al Penedès sinó que també ens integra.
Els humans no incorporem el paisatge, sinó què és el paisatge qui ens incorpora
com a un més dels éssers vius del planeta, siguin plantes, animals, microbis,
en fi, la totalitat del bioma del planeta Terra. L'excepcionalitat de la nostra
incorporació però, esdevé massa traumàtica pel paisatge, donat que som l'única
espècie que capitalitzem i multipliquem per potències de 10 (10 elevat a 1, 10
elevat a 2, 10 elevat a 3,....) la quantitat d'energia que en fem servir.
Energia que una vegada convenientment multiplicada per nosaltres a nivells inversemblants
tenim immediata necessitat de transportar entre nuclis de població. El Penedès
se situa a Catalunya dins d'un corredor estratègic de comunicacions,
infraestructures, línies i canalitzacions de transport d'energies, transport
ferroviari i d'alta velocitat, viari i d'alta capacitat, portuari i
aeroportuari en un hub de primer ordre. Corredor equidistant i enmig de les més
grans corones metropolitanes (Barcelona - Tarragona), i també entre la Catalunya
interior i la Catalunya marítima i la Catalunya aèria (els tres aeroports més
importants flanquegen triangularment el Penedès). Ja a les intenses jornades de
treball d'experts i els fòrums posteriors de la revisió del Pla Territorial
Parcial del Penedès (PTPP), l'IEP va advertir que la incorporació i
instal·lació de tota mena d'energies renovables a Catalunya i/o provinents de
fora d'ella, acabarien passant també pel corredor del Penedès, agreujant encara
més la situació. És una aspecte que cal preveure i treballar molt intensament
per evitar que el paisatge en surti danyat. De fet, durant els diversos mesos
de treball d'experts en les jornades de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
a les quatre comarques (tres castells de Marca del Penedès i el claustre
conventual de Sta. Oliva) l'IEP ja va exposar aquest risc, que va ser
immediatament consensuat per la resta d'experts, i inclús va donar nom a una
nova categoria extraoficial de paisatge: "els paisatges trinxats".
En la experiència de molts anys treballant amb tot tipus de nivells d'administracions
públiques, i en són ja 45 anys d'IEP al Penedès i també a la resta de
Catalunya, quan una alcaldessa/alcalde ens demana sobre la Carta del Paisatge
del seu municipi sempre li interpelem amb una senzilla pregunta: "Quan el
nouvingut arriba al vostre municipi i baixa del tren, de l'autobús, de la bici,
del cotxe o ve caminat, quin és el primer paisatge que n'observa tot just en
fer peus a terra?" Allò és just la vostra autèntica carta de presentació
del paisatge del vostre municipi. I si aquesta primera impressió no és bona,
molt possiblement la resta que n'observarà serà certament decebedora o molt
pitjor encara"
Quan el viatger de fora arriba al Penedès per primera vegada, sigui per
a on sigui que accedeixi (nord, sud, est o oest) què és el primer que percep
del paisatge penedesenc?
Resulta que al Penedès tenim una col·lecció i diversitat de paisatges
única a Catalunya. Ho acaba de mostrar i de resumir magistralment en Pere Sala,
director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, en una presentació
d'enorme qualitat que ens acaba de mostrar en pantalla. Estigueu atents a
l'aprovació i a la publicació oficial del nou Catàleg del Paisatge del Penedès,
la de major qualitat i excel·lència dels catàlegs del paisatge de Catalunya
fins al moment publicats.
Us posaré uns exemples molt bàsics. El Penedès conté una proporció
d'espais oberts agroforestals única a Catalunya. Quan a la resta de Catalunya
el bosc ho envaeix quasi tot en els darrers 100 anys (quasi el 70% de la
superfície de Catalunya és forestal) aquí en canvi el paisatges agrícoles
oberts són dominants i d'una qualitat extraordinària. No són únicament les
vinyes dominants, sinó també els conreus extensius de secà (cereals, sobretot a
la part de l'Anoia), però també els dels arbres fruiters de secà, ametllers,
oliveres, garroferars, .... I la pregunta esdevé clau: els tenim protegits?.
Doncs tenim un exemple proper a on emmirallar-nos i prendre bona nota. Al delta
del Llobregat, en els darrers 50 anys, tots els municipis que disposen de sòls
d'extraordinària qualitat de conreus d'horta els han anat substituint per grans
polígons industrials a banda i banda de les grans vies de comunicació
(autopistes, ferrocarrils,..) fins fer perillar la totalitat d'aquest paisatge
agrícola d'horta deltaica. De totes les administracions, només una d'elles va
fer-se ressò del clam de la pagesia local, la Diputació de Barcelona. No es tractava
doncs només de protegir la denominació d'origen protegida del la carxofa del
Prat o de l'espàrrec de Gavà o d'altres valors hortícoles singulars, sinó de
protegir la totalitat d'aquest paisatge agrícola d'horta. I així és com es va
protegir, amb la declaració d'un Parc Agrícola del Baix Llobregat.
Què esperem al Penedès? A tenir-ho tot dins d'aquella categoria oficiosa
de "paisatge trinxat"? Us proposem, i m'adreço especialment al
secretari representant de la conselleria d'Agricultura present, d'estudiar
seriosament la catalogació de protecció dels conjunts d'espais agroforestals
oberts del Penedès (no només la vinya) com a nou Parc Agrícola del Penedès, i també
la de tres espais naturals ja protegits al Penedès, aquesta vegada paisatges
forestals de muntanya baixa mediterrània, però que ho són precàriament sota la
normativa urbanística (protecció reversible en quant pugui canviar la Llei del
sòl a nivell UE, estatal, Generalitat, altres) d'un Pla Especial (Pla Especial
de Protecció del Medi Físic) i que fa referència al tres parcs Penedesencs
actuals: el Parc del Garraf, el Parc del Foix i el Parc d'Olèrdola,
administrats i gestionats per la Diputació de Barcelona. A què esperem per tal
esdevinguin aquests, nous Parcs Naturals
de Catalunya sota la normativa, aquesta ja irreversible, de la Llei d'espais
naturals de Catalunya?”
Josep Antoni Herrera Sancho és Doctor Enginyer Ambiental (UPC), amb màster de Medi Ambient (UAB), Postgrau en Instruments de Gestió Ambiental del Territori (UPC), Llicenciat en Ciències Biològiques (UB) i Botànic (UB). Així mateix és vicepresident de l’IEP i coordina el Grup del Paisatge de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del Foix, Parc d’Olèrdola i Parc de Collserola; de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, la Carta del Paisatge del Garraf i el Catàleg del Paisatge de la vegueria Penedès; de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner de la Regió Metropolitana de Barcelona. Ha col·laborat en el Catàleg del Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona , del Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals i del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona; del projecte Garraf: camins, patrimoni i natura. Des del 1986 és vicepresident de la Comissió Consultiva del Parc del Garraf.
L’aportació realitzada per Xavier Esteve Gràcia es va centrar en el Penedès com a paisatge cultural evolutiu, en els termes recollits a l'article 1 de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, és a dir, que "inclou una diversitat de manifestacions de la interacció entre l'home i el seu ambient natural" Aquestes són resultants de "condicionants socials, econòmiques, administratives, i/o religioses, que s'han desenvolupat conjuntament, en resposta al seu medi ambient natural". El paisatge cultural de la vegueria del Penedès no és ni ha de ser únic: és polièdric i polifacètic, des de la plana Litoral a la conca d'Òdena, i des del massís del Garraf i les serres d'Ordal, al Montmell i el coll de la Panadella. Però al llarg del temps un seguit de fites culturals l'han anat configurant, des de la centuriació romana, fa dos mil·lennis a la xarxa de castells de frontera. Però un dels trets distintius del Penedès i alhora fil conductor d'aquest paisatge cultural evolutiu durant 2.700 anys, ha estat el del paisatge vitivinícola, que ha forjat un trencadís de parcel·les a la plana i de feixes a les que fan pinya marges de pedra seca. Cal que el paisatge del Penedès respecti i vetlli pel manteniment, potenciant alhora aquells trets que abanderen la seva identitat.
Xavier Esteve Gràcia és Llicenciat en Historia (UB) amb Diploma d’Estudis Avançats també per la UB; Màster en Sistemes d’Informació Geogràfica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Té una experiència de més de vint anys en arqueologia de camp i els resultats de la seva recerca s’han publicat en nombrosos articles, capítols de llibres, així com en congressos, seminaris i col·loquis nacionals i internacionals. És vocal de la Junta Directiva de l’IEP, membre de la Secció d’Arqueologia i coordinador del Grup del Patrimoni.
NOTA: Aquesta informació s'ha fet arribar a:
Direcció General d'Agricultura i Ramaderia
Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries
Direcció General de Pesca i Afers Marítims
Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi
Direcció General de Polítiques Ambientals i Canvi Climàtic
Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. Generalitat de Catalunya
Secretaria General d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat
Sortida "Els usos de la pedra seca a Olivella: protoindústria"
17 de novembre de 2024
SET-CENTS CINQUANTA ANYS DE LA CARTA POBLA DE VILANOVA
15 de novembre de 2024
Reconeguda la tasca de Lluís Eroles en favor de la filatèlia catalana
14 de novembre de 2024
Els rellotges de sol parlen a l’A.E. Talaia
25 d'octubre de 2024