Divendres 25 de gener
El Vendrell
Centre Cultural de l’Estació
Vuit del vespre
La presentació anirà a càrrec de la catedràtica d’història de la URV Montserrat Duch, de l’Alcalde del Vendrell Benet Jané i dels autors.
Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.
Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals demajor i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en volrasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.
Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.
Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.
Al final de l’acte s’entregarà un exemplar als socis assistents.
