16 de març de 2012
rtvvilafranca.cat
Sílvia Delgado
Les darreres campanyes d’investigació al jaciment del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, refermen la hipòtesi de treball plantejada fa uns anys que la primera vinya de Catalunya va cultivar-se al Penedès.
Es troba a Avinyonet del Penedès i data del segle VII a.C., abans de l’arribada dels grecs. A les terres de l’Ebre també es podria haver cultivat vinya a la mateixa època, però fins ara no se n’han trobat restes.
L’arqueòleg Daniel López ho explicava ahir en una conferència al Consell Comarcal, acompanyat per els màxims representants de l’ens comarcal, l’IEP, l’Acadèmia Tastavins i la DO Penedès.
Segons López, els estudis arqueobotànics confirmen el rol dels assentaments del Turó de la Font de la Canya, a Avinyonet, com a bressol de la vitivinicultura al Penedès i a Catalunya des de finals del segle VII a. C. Posteriorment, durant el període ibèric, la vitivinicultura es va expandir a tot el territori penedesenc. En tenim proves a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i a la granja de Mas d’en Gual del Vendrell.
L’arqueòleg de la Universitat de Barcelona va mostrar algunes dels centenars de llavors i de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats en aquests tres assentaments, que representen el conjunt més important i més antic documentat a Catalunya.
A banda de les llavors, també s’han localitzat estris i utensilis relacionats amb el consum de vi, com explica López. Les troballes arqueològiques i botàniques localitzades recentment continuen sent estudiades i des de la Universitat de Barcelona no descarten que més endavant es puguin exposar a Avinyonet o al Vinseum.
De fet, algunes d’aquestes llavors ja estan exposades actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
