29 i 30 de juny i 1 de juliol
Gelida
Divendres 29 de juny de 2012
19h, Centre Cívic l’Escorxador
Inauguració de l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure”
Tot seguit, conferència a càrrec d’Isabel Segura, professora universitària i
comissària de l’exposició.
L’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia”, organitzada conjuntament per l’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic, reconstrueix alguns episodis de la vida de les dones des del 1931 fins al 1978, a través d’un recorregut per les quatre etapes més destacades d’aquell període: “La segona República: Una oportunitat”, “Quan la vida perd valor. La guerra civil”, “Quan viure és sobreviure. Franquisme” i “Construint la democràcia”.
Organitza:
Ajuntament de Gelida
Amb el suport de:
Institut Català de les Dones i Memorial Democràtic
Dissabte 30 de juny de 2012
Visita al Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra
Aèria (CIARGA) dels Monjos
Concentració: 12h IES Gelida (Ronda President Francesc Macià) (el trajecte fins als Monjos es farà amb vehicles particulars)
Durada aproximada de la visita: 1 hora
Inscripció: 2€ (menors de 9 anys, gratuït). Cal reserva prèvia.
Informació i reserves:
Centre d’Interpretació Castell de Gelida
93.779.01.46
ci@castellgelida.org
Organitzen:
Ajuntament de GelidaAACG – Associació d’Amics del Castell de Gelida
Diumenge 1 de juliol de 2012
13h. Cementiri de Gelida
Descoberta de la làpida en memòria dels caiguts en defensa de la República i la democràcia.
A continuació, actuació de l’Escola Municipal de Música de Gelida
19h. Saló d’Espectacles de la UCG
Representació de l’obra “Exili”, a càrrec del Cor País Meu
Entrada: 5 euros
Exili és un recital de cançons populars d’ahir i d’avui que fa memòria i dóna testimoni de l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil espanyola. Acaba amb un cant a l’esperança, perquè mai més ningú no sigui forçat a anar-se’n de casa seva i de la seva terra.
La música alterna amb la lectura de dades històriques i de textos poètics relacionats amb els fets. El conjunt s’acompanya d’una vídeo-creació amb imatges documentals de la guerra i paisatges de la terra fronterera per on els exiliats van haver de passar.
El Cor País Meu interpreta les cançons amb moviments escènics simples però plens d’expressivitat: perquè Exili no és tant una representació dramàtica com un testimoni històric.