Dijous 27 de març
Barcelona
Institut d’Estudis Catalans – Sala Pere i Joan Coromines
Set de la tarda

Aureli Maria Escarré (l’Arboç, 15 d’abril de 1908 – Barcelona, 21 d’octubre de 1968) ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i va ser-ne abat de 1946 a 1966. Compromès amb la societat catalana del seu temps, va passar de donar suport al nou ordre que havia imposat el règim franquista a una confrontació clara amb els seus representants i a una denúncia pública dels seus mètodes.

Le Monde va fer-se ressò de les paraules de l’abat i amb la seva actitud valenta va aixoplugar Escarré en les seves pàgines. José Antonio Novais –el periodista corresponsal que el va entrevistar- va ser el fil conductor perquè la veu clara i precisa del monjo benedictí arribés a Europa, gràcies a la iniciativa de Josep Benet i Albert Manent.

Amb les seves intervencions, Borja de Riquer, Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Cruanyes faran més properes les declaracions de l’abat  Escarré quan se n’han complert 50 anys. Analitzaran la societat que mig segle enrere vivia sota el jou de la dictadura amb l’esperança posada en l’abat de Montserrat i la comunitat benedictina que prenien partit a favor de les llibertats i la democràcia. Exposaran els fets que van portar a amplis sectors de l’Església catòlica, que es posicionava contra la jerarquia, a donar suport i visibilitat a les actuacions arriscades dels representants del món del treball i la cultura. I descobrirem com les forces repressores de la dictadura van sotmetre l’abat Escarré i els monjos de Montserrat a un control escrupolós, directe i minuciós i feien arribar els seus informes a les màximes autoritats del règim franquist

Veure el díptic de la jornada

Be Sociable, Share!

• 
•