m. i f. i adj. A Sitges, persona que no és ni marinera ni pescadora.
CITACIONS LITERÀRIES:
Joan Amades Llegendes de Sitges 77 «Eren molts els gats de mar i els terrassans que havien admirat...»
Emerencià Roig Sitges dels nostres avis (apud Esquerda Ciutat record, p 61) «tavernes i hostals on s’aplegaven matxaters, terrassans i gent de tragí».
Jofre Vila Diversòrum sitgetà (apud Esquerda Ciutat record, p 123 «a celebrar la diada de la seva patrona, per tant varen les barques a la mar i les omplen de gent terrassana... L’home de mar cuidarà que siguin beneïts els escapularis del Carme, que portarà penjats al coll en cada sortida de la feina... També entre els terrassans es practica aquest costum».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. TERRASSÀ TERRASSANA. 2 m. i f. En els pobles de marina, persona que no és mariner ni pescador.