m. |
art. | |
Corrent artístic caracteritzat per una especial atenció als efectes de la llum en la pintura. El lluminisme de Sitges.
També se l'anomena luminisme.
Enric Jardí Joaquim Mir, p. 28: «Anys més tard, el mateix crític (Raimon Casellas) [...] evocava [...] l'Exposició del 96 en els següents termes: «Quin moment més curiós de la nostra evolució paisatgística va ésser el d'aquell any! Assedegats de lluminisme, afanyosos d'encendre el sol en les seves representacions de la naturalesa, els nostres joves pintors de la darrera fornada apel·laven desaforadament als grocs, als ocres, als cadmis...
Vinyet Panyella Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol, p 34 «Les Festes Modernistes transcorren pel Lluminisme.»
DCVB. LUMINISME. Tendència pictòrica que prioritza els efectes de llum.
Gran Enciclopèdia Catalana. LUMINISME: Corrent pictòric de límits imprecisos caracteritzat per la representació ostensible dels efectes de llum natural. Aquest mot ha estat aplicat especialment a l’art de Joaquim Sorolla i la seva escola sorollisme