m. | constr. | |
Aljub, dipòsit que arreplega l’aigua de pluja.
Antoni Ferrer Martí Mites vilan.31-32: «on hi ha un xub o aljub per a abeurar els animals»;.36 nota: «La paraula àrab al-jub deriva al castellà com aljibe i al català com el xup, que és de fet un dipòsit natural o artificial que serveix com a abeurador d’animals».
Ignasi Muntaner Peculiaritats Sitges, 216: «xup -Cavitat o receptacle amb aigua. ‘Al nostre hort hi ha un xup per a regar que està ple d’ànecs’. A Sitges, un xup pot ser qualsevol cavitat en què hi ha aigua. Per tant, un clot, una bassa, un safareig, etc. Sitges ha tingut dos xups ben coneguts, la font del Cap de la Vila, que era una pica, i el xup de l’hort de can Falç, un dipòsit d’aigua gran, com un estany de jardí. La paraula xup és al DCVB però no al DIEC2. En el DECLC, que prefereix parlar àmpliament d’aljub, la paraula xup està mínimament tractada quan, almenys a Sitges, és una paraula viva i de molt ús. El DECLC la grafia xub. Jo he adoptat la manera com l’escriu el DCVB malgrat que a Sitges la paraula es pronuncia no xup sinó amb la consonant inicial africada, txup.»
Pere Sadurní St. Pere de Palau Moranta, 308 «xup: cisterna, dipòsit per recollir aigües de pluja...».
DCVB. XUP. m. Cavitat feta a terra, generalment de forma quadrangular, de pocs pams de costat i pocs de fondària, que serveix per a comunicar aigua dins un pou, vi dins un cup, etc. (Barcelonès, Pla del Llobregat) || (L'equivalència ‘aljub’, que el diccionari Fabra dóna per al mot xup, és inexacta; per tant, xup no pot traduir-se pel cast. aljibe o cisterna).
Antoni Ferrer Martí Mites vilanovins, 36 nota: «La paraula àrab al-jub deriva al castellà com aljibe i al català com el xup, que és de fet un dipòsit natural o artificial que serveix com a abeurador d’animals».
DCVB. XUP. Deformació dialectal de jub o aljub.