XUP XUPA
m. i f., onomat. |
ornit. caract. folkl. vest.
| |
1) 1. m. i f. ornit. Xot, ocell nocturn (Otus scops).
2) 2. m. folkl. onomat. 1. Onomatopeia del crit de l’òliba i d’altres ocells nocturns. 2. Imitació del so de l’aigua bullint.
3) 3. m. caract. Beneit, curt d’enteniment.
4) 4. f. vest. Jupa, gec, jaqueta.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Xavier Bàyer Noms bolets i animals, 238: «Xup - Xup de rec. Nom català: Xot. Nom científic: Otus scops. Xup ha estat recollit a Guardiola, prop d’Aiguaviva (Aiguamúrcia) i a Torredembarra...
Màrius Domingo Ocells. 75: «xup, xupa ‘xot’ Otus scops».
Humbert Salvadó Recull: 201. XUPA. Xot Otus scops. També tòtila (Vilafranca)]; Pere Pere Mestre Avifauna Roqueta: 243 «Entre els rapinyaires nocturns el xot, més conegut aquí per xupa (Otus scops)».
Pere Sadurní Folklore II, 10: «A Mediona asseguraven que els mussols a l‘hivern cantaven: xup, xup, xup...»
Joan Tarrida Caçador d’aucells. «De la mateixa família dels mussols és la xupa: aquest ocell viu en les sagristies o en los campanars».
EXEMPLES:
CITACIONS LITERÀRIES:
Narcís Bas La Nari, 206: «la cassola d’arròs, que es rebenta de riure amb el xup-xup del bullir».
Raventós Abeyà Records, 37: «La Farinera Popular que feia un soroll terrible: xups, xups, xups, de dia i de nit».
Gaietà Vidal de Valenciano Rosada d’estiu, 47: «fes-te compte que ja has begut oli, i d’oli... que en beguen les xupes»,
ETNOPOÈTICA:
Xavier Bàyer Noms bolets i animals, 238: «Xup... És un ocell nocturn que té un cant molt curt i curiós, fa una sola nota molt aguda que pot repetir espaiadament. Quan cantava, la gent d’Aiguaviva deia «Xup, sal i pebre pel teu cup». No van aconseguir explicar-me el sentit de la dita. Però en ser un ocell de nit, i tenint en compte la por (generalitzada) a la foscor de la gent, aquesta dita podria ser una mena de fórmula per protegir-se de males astrugàncies.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. XOT1 m. Ocell de la família dels estrígids, d’uns 19 centímetres de llargada, plomatge entre grisenc i bru, amb bigotis ben marcats, que fa un crit planyívol característic (Otus scops).
DCVB. XUP. m. fig. Beneitot, molt curt d'enteniment (Penedès, Camp de Tarr.). «Ah, xup! ¿No veus que t'enganyen?»]; Per altra banda, «xup de rec», recollit a Torredembarra, s’utilitzava també com a insult o menyspreu envers una persona a qui es considerava que era poca cosa.»
DCVB. 1. XUPA. f. Xuta, òliba (Igualada, Penedès). 2. XUPA f., dial., per jupa (Penedès, val., alg.).
AGUILÓ. XUPA. Òliba, lechuza (Vilafranca del Penedès).
ETIMOLOGIA:
DCVB. 1. XUPA. f. variant de xuta, onomatopeia del cant d'aquest ocell.
