XORXÓ XORXONA
m. i f. | caract. | |
Xoix, xoixa
INFORMACIÓ LÈXICA:
Ignasi M. Muntaner Peculiaritats Sitges, 216: «xorxó, -ona -Persona bruta, deixada. ‘Fa fàstic veure’l, va xorxó i mal vestit’. Xorxó és variant, amb modificació per assimilació, de la paraula xarxó, que figura al DCVB i també al DIEC2. Coromines, al DECLC, suggereix que ve de xarxa, en el sentit que una xarxa és plena de forats, com ho és un vestit vell i poc cuidat.»
L’informant del Pago, Josep Rovira Cases, aporta la variant corrent a la rodalia de l’Ordal, de xotra ‘bruta, deixada’.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XARXÓ. || 2. m. i f. Persona bruta i mal vestida, deixadota (Empordà).
