QUIRRA
f. | joc. | |
Nom del joc infantil de ↑boles
COMENTARIS:
De vegades, en masculí, pronunciat quirri.
CITACIONS LITERÀRIES:
Xavier Garcia Soler Vida marinera, 93 «quan ja eren tots uns bordegassets, jugaven ... al quirri, amb un canut de canya de mig pam, amb deu cèntims al damunt, al qual, amb boles de pedra, clavaven fava, a veure qui hi quedava més a prop.»
Eduard Vidal i Valenciano Jochs y joguines, p 29 «a la febrosa temptació de jugar a boles!... lo cas era, que totes les principals entrades de “cases de senyors”, com ne deien, se transformaven en “jocs de boles” per la quitxalla de llurs carrers corresponents. Los del Carrer de la Font, quan no invadien la del mateix Estudi, prenien possessió de les de casa Álvarez i casa Ferrer; si buscant estar més a les seves, no plantaven la quirra en les de casa Fontanals, Carrer del Carme, o casa D. Joan Anton Roca, Carrer de Puigmoltó...»; p. 38 «En la plaça de Sant Joan, ...hi havia una pedra esmoladora, pedra que recordo que a força d’esmolar boles varen arribar a foradar-la.»; p. 39 «però com que per esmolar era menester aigua, l’esmolador se valia de molts medis. Lo general era acudir a la font que hi havia adherida a les parets de cal Not; allí s’omplia la boca tant com podia, i corrent com un aucell que porta la becada al niu, anava a l’esmoladora a buidar sa glopada... i els més manyosos feien depòsit la quirra o algun test de càntir.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. QUIRRE. Pel joc de nois que es juga amb peces de dos quartos, Vidal i Valenciano, Noveletas, 124.
DCVB. QUIRRE. M. Joc de nois que es juga amb peces de dos quartos, segons Vidal i Valenciano citat ap. Aguiló Dicc.]
