RENGLE RENGLA
m., f. | ||
1 m. Fila, conjunt de coses posades una a continuació de l’altre.
2 f. castell. En els castells compostos de tres o de cinc pilars, el que sosté dret un dels dosos.
3 m. local. folkl. A Sant Sadurní, cadascun dels set grups que desfilen el dia del Corpus en la “Festa dels Barris”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, 173: «Rengla: columna que sosté dret un dels dosos en el Tres, i que en el Cinc queda al mig.»
DCVB. RENGLE m. Conjunt de coses o persones col·locades una al costat de l'altra (Ribes, Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès).
La Fura, 17/6/2022, p 6: «El rengle consisteix en la sortida en mini cercavila de la Banda dels Barris [...] per les parelles del barri que desfilen pels carrers: la dona, abillada amb una mantellina, i l’home amb un bastó i un clavell a la solapa. [...] Quan es fa el rengle, la gent els surt a rebre amb aplaudiments [...] Cada barri té el seu rengle, el de l’Ajuntament és especial perquè és el rengle dels confits»].
EXEMPLES:
V. ↑ Casa de rengle.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Climent Lèxic Valls, 4: «Rengla: Pilar del mig d’un castell d’estructura de tres o cinc castellers per pis.»
DIEC. RENGLE. m. Reng 2: Línia segons la qual es col·loquen una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia, o una sèrie de coses en un mercat, en un rebost, etc.
