COSCÓ
m. | veget. | |
Coscoll, garric, típic arbust de la garriga (Quercus coccifera)
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Itineraris Gaià Foix Anoia, 175: «El garric o coscó és molt habitual per aquestes contrades.»
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 36 «El coscó de la plana de Vic, del Penedès i del Camp de Tarragona, és sinònim del coscoll i de l’alzina nana d’altres comarques.»
Carbonell Virella, Noms lloc Olivella, 53: «El coscó és un vegetal molt abundós en el massís garrafenc, en altres contrades conegut per garric (Quercus coccifera)»
Cruañes, L’Arboç, 57: «Coscons (Quercus coccifera). Arreu dels nostres boscos.»
Excursions Penedès. “Carrerada Cerdanya”: «com a coscó es coneix aquí al garric d’altres contrades (Quercus coccifera), mena d’alzina petita...»; “Límits 3 comarques”: «un marcat corriol que puja entre coscons i pins novells».
Massip / Llordella, Dialectologia Baix Llobregat, 42: «(Esparreguera) coscó ‘garric’».
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta, 239: «el coscoll o coscó (Quercus coccifera)».
Miret Mestre, Ribes paraules: «coscó per garric»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 201: «Coscó - Arbust emparentat amb l’alzina (Quercus coccifera). La paraula coscó és al DCVB i al DIEC2, i els dos diccionaris la consideren variant de coscoll, que és lògicament la forma original, procedent del llatí cusculiu. Coscó és, doncs, una modificació de coscoll per una apocopació de la -ll final, produïda en la parla penedesenca.»
Parés, Parla col·loquial, 36: COSCÓ. m. Variant de coscoll o garric. «Vés amb compte que et punxaràs amb aquest coscó.»scó.»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 201: «Quan arribaràs a un coscó molt gros, trobaràs el camí que et dic»
CITACIONS LITERÀRIES:
Josep Castellanos (1890), apud Llorach Visió del Penedès, p 143: «... recolzant-nos en els escassos pins, bardisses i coscons per a efectuar l’ascensió».
ONOMÀSTICA:
Carbonell Virella, Mata, coscó i bargalló, 33: «Les plantes han originat topònims al Penedès, entre les quals cal esmentar... el coscó..., noms vulgars que en altres regions dels Països Catalans són conegudes per... garric..., denominacions desconegudes a les nostres contrades i que, per tant, no han originat cap topònim.»
De l’”Inventari de Toponímia Penedesenca”: el Coscó (Castellví de la Marca), Corral del Coscó (Olesa de Bonesvalls), el Coscollar (Banyeres), la Coscona (Sant Sadurní d’Anoia), el Cosconar (Torrelles de Foix), Font del Coscó (Sant Cugat Sesgarrigues)...
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COSCÓ m. Coscoll, alzina nana (Plana de Vic, Penedès, Sta. Col. de Q. Camp de Tarr.).
ETIMOLOGIA:
DCVB. COSCÓ m.: de coscoll, per canvi de sufix.
