RUIXIM
m. | marin. | |
Esquitxos de l’oneig que cauen a la barc.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera, 297: «ruixim: esquitx que fa l’aigua quan bat la barca.»
Roig / Amades Voc. pesca. RUIXIM. m. Aigua de mar que el vent alça i que cau com si fos pluja (Vilanova).
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig R. Tecleta, 40: «les quilles devoradores... alçaven cascades de ruixims».
