PEBRÀS
m. | micol. | |
Bolet primerenc, de bona mida, blanc, i que sovint està cobert de terra, que deu el nom a la picantor. Bon comestible de jove però endurit i d’olor desagradable en créixer (Russula delica).
COMENTARIS:
Segons que és fama al Penedès, cap a Igualada és tan apreciat que el prefereixen al ↑rovelló.
Hi ha altres bolets que s’hi confonen com el Lactarius piperatus, conegut com a pebràs
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PEBRÀS. 1 m. Bolet de l’ordre de les russulals, robust, de color blanc, barret més o menys enfonsat, amb el marge incurvat, carn compacta i dura, comestible quan és jove, que viu sobretot als boscos de planifolis (Russula delica i R. chloroides).
DCVB. PEBRÀS. m. || 3. Bolet agaricaci de l'espècie Lactarius piperatus, que és gros, blanquinós, picant, comestible (Plana de Vic, Vallès, Solsona, Igualada, Sta. Col. de Q., Conca de Barberà, Camp de Tarr., Calasseit, Maestrat, Morella). [...] La comestibilitat o bon gust dels pebrassos varia segons les regions; en general és poc agradable, tant que al Maestrat és considerat el bolet més dolent de tots; en canvi, a altres llocs, com Igualada, és considerat bastant acceptable. Aquestes diferències de sabor deuen esser degudes a la diferent vegetació on es cria. || 4. Bolet agaricaci de l'espècie Russula delica, de color vermell o blau-morat; és mengívol, però té un fort regust de pebre (Pont de S., Vallès).
Societat Catalana de Micologia: Bolets de Catalunya II, làmina 90: Russula delica. Noms populars: pebràs, pebrassa blanca, tarrandós.
