ESGANGUELAR
v. tr. | ofici. | |
Donar-se, deformar-se una peça de vestir.
COMENTARIS:
Capdet, Particularitats Vilanova: «Tocant al verb esganguelar ‘donar, deformar, la roba o un teixit, etc., fent-ne perdre l’elasticitat’, és un verb singularíssim de la ciutat; tot i que no n’és exclusiu, per tal com es diu així mateix a la zona costanera que va de Tarragona a Vilanova i Sitges, i sabem que es diu també a Barcelona. A l’article de Vinyals i Cuatrecasas apareix sota la forma esgangalar, i en demanem com l’escriuríem millor. Al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana hi surt l’adjectiu esganguelat ―que creiem que s’hi relaciona―, amb la mateixa ortografia que registra Coromines: -guel-».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «Esgangalat no és ni al DCVB ni al DIEC2, i no obstant això és una paraula ben viva a tot el Penedès».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Miret Mestre, Ribes paraules: «esgangalat, que es diu de la roba, especialment jerseis, que es donen i agafen mala forma».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «esgangalat, -ada. Peça de roba en què el teixit ha perdut consistència i comença a formar bosses.»
Parés, Diversitat lèxica: «esgangalar: acció d’estirar una roba i deformar-la. Recollit a Calafell, Canyelles, Cubelles, Cunit, Olivella, Ribes, Sitges i Vilanova».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova, 56: «esganguelar-se una peça de roba com a equivalent de ‘donar-se’, ‘deformar-se’ o ‘perdre forma’. El verb, no privatiu de Vilanova, s’usa a la costa que va de Tarragona a Vilanova i Sitges.»
Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: esgangalar (fer-se més amples els extrems de les peces de roba de punt, donar-se)».
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 205: «S’ha tornat vell, no es cuida, i va pel carrer amb un vestit esgangalat».
