VINYATER VINYATERA
m. i f. |
vitic. | |
Persona que conrea una vinya o que n’és propietària.
CITACIONS LITERŔRIES:
Sadurní. Vocabulari del vinyater penedesenc.
ETNOPOČTICA:
paremiologia
«La pluja de gener fa ric el vinyater» (Sadurní Folklore 2, 105)
«La por guarda la vinya que no el vinyater» (Forgas Vi a les parèmies catalanes, 329).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. VINYATER m. Qui té o conra vinya.
