VINOT
m. | vitic. | |
1 Vi bullit
2 pl. Aigua bruta que surt de l'alambí després de destil·lar l'alcohol de la brisa.
COMENTARIS:
Per analogia, el mateix nom de vinots s’aplica als residus de la molta d’oliva.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. VINOT. m. pl. Vi bullit al foc per concentrar-lo després i millorar altres vins (Penedès).]
DCVB. VINOT. m. pl. Aigua bruta que surt de l'alambí després de destil·lar l'alcohol de la brisa (Vendrell).
Giralt Voc.viña: 94. VINOTS. Resíduos vínicos una vez extraido el alcohol por destilación.
Girona i Trius (1907), Compendi d’agricultura moderna, 99: «les demés substàncies constituients del vi que queden en la caldera formen lo que se’n diu vinots...»
Mitjans Remembrança pagès «Vinots. Forma dialectal nostra amb la qual ens referim als solatges que després de la molturació de les olives, han passat per les basses de l’oli i que se’n desfà usualment per no servir per a res, ja que sols són residus inaprofitables. La veritable denominació culte és: solatge o pòsit.»; «Els vinots eren els sub-productes d’una fàbrica d’alcohol vínic. La llei no té catalogats els sub-productes d’una premsa d’oli com a danyins ni perjudicials per a la salut pública,»
ONOMÀSTICA:
toponímia Miró Banach “La Riera de la Bisbal” a El Marge núm. 42, 10: «... que més amunt es diu torrent dels Vinots».
