BOI
adv. | ||
(amb la variant aboi) Gairebé, quasi; no ben bé però faltant-hi poc.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aymerich, Pregó Sant Fèlix: «Però el súmmum de les peculiaritats lingüístiques és aquesta paraula, que funciona com adverbi i que es fa servir en lloc de “quasi” o “gairebé”: em refereixo a la paraula “boi”. Si, boi... Una monitora que acabava de començar la universitat m’explicava un dia la sorpresa d’una companya seva quan en una conversa li va preguntar: “Que t’ho has estudiat tot?”. I ella li va contestar: “Boi, boi”... La primera vegada que ho vaig sentir vaig flipar. Però és molt habitual entre la gent d’aquí de tota la vida, i no només parlant sinó fins i tot en el registre escrit: “hi han assistit boi 3.000 persones”, “ha durat boi dues hores”, “estem boi arribant”, “això no resoldrà boi res”... »
Capdet, Particularitats Vilanova: «bo i ‘quasi’: són bo i les cinc; Hi érem bo i tots; sense tancar, bo i, la frase ―segons que veiem―, com poden fer quasi o gairebé».
Llorenç, Rodolf, Ben nascuda, 247: «Mots purament de Vilafranca que també diu són: ... boi per gairebé...».
Miret Mestre, Ribes paraules «boi, utilitzada a tot el Penedès amb un significat proper a gairebé.»
Solé Bordes, Anfós Sans, 289: «(Anfós Sans) comenta alguns aspectes dels adverbis, entre ells el tan vilafranquí «boi», que veiem emprat sovint en els textos de l’opuscle i que Sans proposa com substitut de «quasi [casi]» o «gairebé».»
EXEMPLES:
Vidal Urpí Parla cubellenca: «Una de les paraules gairebé genuïnes que diem els cubellencs és boi en comptes de quasi. “Ja boi ho tinc fet”; “ja boi és fosc”».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bas, La Nari, 63: «necessitava vigilar ses vinyes que radicaven boi totes al voltant del Vendrell»; 150 «El tren s’ha deturat en distintes estacions i ha reemprès la marxa... –Ja boi som al Vendrell– exclama riallera la dama.» 167 «situat al carrer del Sol, boi tocant al carrer de Cases Noves», 188 «boi tots els cavallers que figuraven en aquesta creuada procedien de l’altra banda dels Pirineus»; 196 «Els afores més propers de Santa Oliva, és a dir, les vinyes i hortes boi tocant al poblat»; 201 «allí, boi tocant a la soca de la figuera esplèndida, estan reunits tots ells».
Bové, Penedès Folklore, 106: «s’enfila amunt apareixent els terços, a baix no hi ha boi ningú».
Estalella, Obra dispersa, 97: «les converses evocadores amb els que ja boi podríem anomenar sobrevivents d’aquesta edat».
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 389: «menut i geperut, que bo i no es veia».
Girona, Recorts d’estudi, 12: «a tots los que nos quedàvem, boi tres quarts, concisos i tristos.»; 27 «vivien fora de la població, fills boi sempre de les cases de pagès»; 64 «La sala era ben plena; les rengleres de cadires ocupades boi en totalitat per empolainades senyores».
Milà Fontanals, Obres Cat: “Anyorament” «I tot s’ha perdut o es perd, i boi boi, si no fossen los campanars vells i les muntanyes, semblaria que ja no visquéssem a Catalunya».
Moya, Calendes, 29: «els tres sants barbuts, amb la seva caputxa de frare anacoreta que boi els tapa els ulls»; 34 «inevitablement en boi tots aquests passatges»; 97 «Hem esmentat, i boi conjurat, el poder tel·lúric de les pedres teses...»
Ramon, Vaca de llet, 39: «mentre la seva mà esquerra·s passejava, boi unglejant, pel seu ample pit de cavall de càrrega.».
Rovira Canela, Memòria Vendrell, 41: «La meva vida aboi que la podríem començar després de la guerra...»
Sans, Anfós, apud Solé Bordes, Anfós Sans, 288: «La nostra raça es forta. Ben cert que desgavells, boi sagnants encar, van atuir-la una mica, i que tirans indignes pugnen d’ofegar-la impietosament.»
Torras Bages, Tradició catalana, 89: «ha sigut al mateix temps el vehícul que ha boi igualat per tot arreu les costums públiques».
Ventosa, Viatge a Mèxic, 21: «quan ja boi hi érem».
Vidal Valenciano, G., Vida en lo camp: 8-9 «jo ja ho veus: boi boi ne tinc tres duors i mig...»; 41 «i què he fet? Boi res...»; 90 «l’avi és tant vell, que boy no serveix per a res»; 105 «deia que boi boi havia perdut lo món de vista»; 194 «en los temps que corren, boi boi se pot passar pel trànsit en què jo’m veig, pera tenir la dolcíssima satisfacció de trobar un home agrahit»; 249 «ja voy és hora de no volar més».
ETNOPOÈTICA:
Estalella, Auca Festa major: «Des d’on es veu millor boi | és dels balcons de cal Moi.»
ONOMÀSTICA:
Boi, nom d'una publicació periòdica de Roda de Berà.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BO. VI. Bo i (escrit també boi). adv. Seguit sempre d’un mot o frase que li serveix de complement. || 1. Completament (Barc. i sa comarca). Ay com ne pujaré yo, si me trobo boy cansada, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 22). «El plat era boi ple» (Barc.). || 2. Quasi (Manresa, Cardona, Calaf, Penedès, Segarra, Camp de Tarr). «Aquest home és boi mort». «El pou boi era ple». «Jo sóc boi tan gran com tu». «N'hi queden boi la mitat». «Boi t'he agafat». Los bolian fer jurar de servir la Fransa y boy tots desertaren, Cròn. guerra Indep. Com que a la cuyna boy ja no's veya sino'l braser del foch que guspirava, Oller Fig. pais 16. Uns bigotis refilats que li arriban boy a las ulleras, Querol Her. cab. 52. En aquest significat s'usa a Menorca la forma boni (=bon i): «L'han dixat boni mort»; «Ja tenc sa casa boni acabada»; «No n'ha quedat boni gens».
