PANNA
f. | marin. | |
Peça plana de suro que serveix per a sostenir surada la xarxa del sardinal en la pesca de la sardina.
INFORMACIÓ LÈXICA:
ROIG/AMADES. Voc. Pesca. PANNA. F. Gall emprat en els calaments de sardinals. Va lligat amb una corda, anomenada orseta, al darrera de les quatre peces del calament, que rep el nom de pedrer, remolc o cua, i té per objecte de saber la llargària del calament i el lloc on aquest acaba. També, com en el gall, s’hi posa una banderola, un fanal o una campana (Vilanova).
GARCIA Vida marinera: 294 «panna: fulla de suro pla, femella, en quadre.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. PANNA. f. || 4. Suro pla que va lligat amb una corda al cap del sardinal i d'altres arts de pesca (Costa de Llevant, Barc., Cast., Val., Benidorm).
