RAMPEU
m. | topon. | |
Base d’un mur, d’un talús.
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Vida marinera: 296 «rampeu: quan la xarxa toca el fons.»
Jaume Ramon L’Arch de Barà, «Prop del mar y al rampeu hont comença ‘l turó o petit promontori conegut com “Roques de Barà”...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. RAMPEU. 1 1 m. Repeu 1 . 1 2 a rampeu de [o al rampeu de] loc. prep. Al peu mateix de. A rampeu de la muntanya.
DIEC. REPEU. 1 1 m. Base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció.
DCVB. RAMPEU. m. || 2. Tros de paret atalussat, principalment el construït per reforçar o sostenir un mur... a) fig. Cadascun dels primers contraforts o masses muntanyoses que s'alcen de la plana cap a la cordillera. || 3. Al rampeu o A rampeu: al peu mateix, a la vora (d'una muntanya o d'un altre accident del terreny). Al rampeu de Montjuïch, Guimerà II Poes.
