GREC
m. | vitic. | |
1. 1. Cep deixat emparrar.
2. 2. Raïm i vi que se n’extreu d’aquests ceps.
3. 3. Loc. fer grecs ‘emparrar les vergues’.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CARBONELL N.ll.Olivella: 77 «El grec era el nom del cep, del raïm i del vi que a l’Edat Mitjana era considerat pels epidemiòlegs un “vi naturalment calt” i “de gran força per sa natura”... Segons Pere Sadurní, el vi grec tenia un gust molt aspre i poc color.»
GIRALT Voc.viña. Cepa asociada entre arbolado, cuyos sarmientos se desarrollan entre las ramas.
GIRALT Voc.viña: 28. FER GRECS. Antiguo cultivo asociado de arbolado y viña consistente en hacer trepar los sarmientos entre las ramas de los árboles, utilizándolas como tutores, y cuyas cepas apenas eran podadas.
Sadurni Voc. vinyater, 66, Fer grecs: Fer pujar les vergues dels ceps amb les branques dels arbres, cosa en què un conreu antic d’arbre vinya consistia.
CITACIONS LITERÀRIES:
Excursions Penedès. “Migdia Gelida”: «Anem a parar al camí dels Grecs. A Gelida diuen que els grecs són els conreus encerclats de pedra, però en altres llocs afirmen que el grec era el nom d’una varietat de cep, del qual s’extreia un vi molt documentat en el Penedès. Tenint en compte que és un indret assolellat que mira a migdia, pot ser les dues coses».
ONOMÀSTICA:
Toponímia Joan Bru Sanclement (1880), apud Llorac Visió Penedès, p 48: «(Gelida)... un camí de ferradura poc transitat, anomenat el “camí dels Grecs”».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. VI GRECH. Vi que antigament es feia dels raïms de parra sens cultivar ni podar, o sia de les parres d’enramada i tenia un gust aspre i sec, essent de poc color i de menys aguant.
AGUILÓ. GRECH. Parra que donava el vi grec.
DCVB. Grec, grega. || 1.... Raïm grec, Vi grec, o simplement Grec (m.): varietat de raïm i de vi, que de tot d'una sembla fluix però després fa molt d'efecte.
