DESGORJAR
v. tr. | vitic. | |
En l’elaboració del cava, operació consistent a canviar el tap.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Rius Alt Penedès, 190: «els caves als soterranis, esperant el dia del desgorjament, del canvi del tap metàl·lic per un de vegetal, extret de l’escorça de l’alzina surera».
Torelló Cava i jo. 13: «es dedicà a treballar de desgorjador... especialista en el desengorjat d’ampolles... L’art de desgorjar a mà... El desgorjador agafava l’ampolla cp per avall amb una mà i amb el dit aguantava el tap, mentre amb l’altra mà i amb l’ajut d’unes pinces, estirava el ta (que era de suro natural, per tant, aanava molt dur) per fer-lo sortir. El secret i l’habilitat residien a no deixar anar el tap just fins al moment en què, en afluixar el dit, el tap sortia sol i no es peria massa líquid».
Torelló Cava i jo, 49: «quan s’ha desgorjat el vi s’oxigena i com més temps passa abans que ningú se’l begui, més s’oxida i es fa daurat.».
CITACIONS LITERÀRIES:
Rius Alt Penedès, p 134: «el coll de la botella que lliurarà el pòsit al moment d’ésser desgorjada».
