SITGETÀ SITGETANA
m. i f. i adj.
| gentil. ofici. | |
1. m. i f. i adj. gentil. Natural de Sitges.
2. adj. Relatiu o pertanyent a Sitges o als seus habitants.
3. f. ofici. Sabateria.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Puigcorbé, Gentilicis Penedès: «sitgetà -ana ‘de Sitges’».
David Jou i Andreu, a L’Eco de Sitges, 9 de desembre de 2016. 17-18: «De la indústria del calçat iniciada per Joan Tarrida, que durant tants anys havia exportat el nom de Sitges a través dels seus productes i els seus emblemàtics comercials fins a l’últim racó del món, ens queda molt poca cosa i cap de les fàbriques i tallers va arribar als cent anys. Trobar una sabateria amb el nom de “La Sitgetana” en més d’una població de la nostra geografia no era fins fa poc gens estrany. Eren les activitats, la diligència i l’amor propi dels Sitgetans del seu temps. ».
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní, Retalls folkl., 143: «L’arròs a la sitgetana. Tenia molts adeptes. Es feia amb sofregit corrent amb safrà, ametlla picada i un tros de pa torrat. Es colava i es tirava a l’arròs, on hi havia salsitxes, costelles de porc, llagostins, musclos, tallarines, pèsols i pebre vermell.»
ONOMÀSTICA:
Grup d'Estudis Sitgetans
