f. | folkl. | |
Nom d’una representació a la qual, tot i comptar amb ingredients propis dels d’un ↑ball del seguici festiu (uniforme, actuació al carrer i tradició), hom li atorga un registre més alt de refinament.
Vilà Sitges festa major, 39: «Danses. És el mot que signa més pròpiament els balls de saló diferenciant-los dels de carrer que són més populars i per tant menys refinats d’expressió coreogràfica.»
Esquerda Vilageltrú, p 292: «Les danses [de Vilanova] tenen la característica que cada noi ha de ballar amb dues noies, reflex de la dura realitat del segle XIX, quan tants homes emigraren a les Amèriques i tantes dones es quedaren desaparellades.»
Garcia Vilanova carnaval, 310: «parlar de les danses de Vilanova és sinònim de festa de carrer».
Vilà Sitges festa major, 39: «Dansetes de Sitges. Se’n tenen referències des de finals del segle passat... segons s’endevina tenen un punt de semblança amb altres manifestacions d’aquest tipus vuitcentista, que també es troben a d’altres llocs de la comarca.»
DIEC. DANSA 1 2 f. Successió de passos, salts, posicions, executats segons un ordre i un ritme determinats.
DCVB. DANSA f. || 2. Conjunt de persones que intervenen en una dansada, especialment de festa popular.