SOLA-SETRA
f. | joc. | |
Joc infantil, variant del de ↑saltar i parar o “cavall salt”, en què tots els jugadors posats en cua, van saltant fins a dotze vegades sobre el que para esqueneta, seguint la fórmula que recita el “rei” que és el qui l’encapçala, i que fa: «↑Ratlla: sola, setra, al cul hi tens una lletra, tan rodoneta com la tia Pepeta; a la una, salta la mula; a les dos, salt el gos; a les tres, salt de pagès; a les quatre, cames de catre; a les cinc, fes un brinc; a les sis, Sant Lluís; a les set, el barretet (o tomàquet verd); a les vuit, el pa ja és cuit; a les nou, el pa ja es cou; a les deu, el pa ja es treu; a les onze, les gallines pixen; a les dotze, la catedral de Burgos s’esbotza.»
COMENTARIS:
Les definicions que fa el DCVB de sola ‘Fons o superfície interior i més baixa d’un conducte o recipient’ i de setra ‘Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc curt a l’altre, que serveix per a treure i abocar aigua, vi o altre líquid’, podrien explicar el perquè de l’inici de la fórmula del joc: «Sola setra, al cul hi tens una lletra...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SOLA. f. II. ||1 f) Fons o superfície interior i més baixa d’un conducte o recipient (Empordà, Pla de Bages, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Ribera d’Ebre)]
DCVB. SETRA. f. ||1. Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc curt a l’altre, que serveix per a treure i abocar aigua, vi o altre líquid (Valls, Tortosa, Maestrat).
DCVB. CAVALL. m. IV. || 2. Cavall salt: joc d'infants (Valls, Sta. Col. de Q.). Es el mateix que es coneix a altres comarques amb els noms de passagims i salt de la mia mula: un jugador s'ajup i els altres el salten, i després ells també s'ajupen i van saltant-se mútuament. Es compten els salts fins a dotze, dient en cadascun una fórmula corresponent a una hora del dia: «A la una, a cavall de la mula; a les dues, a menjar prunes; a les tres, ojo a dir res; a les quatre, el fil hi toca; a les cinc, fé un bon brinc; a les sis, a llançar merda a can Lluís; a les set, a cal Cascaret; a les vuit, el sopar ja és cuit; a les nou, a donar palla al bou; a les deu, tot se treu; a les onze, el cul s'enfonsa; a les dotze, què vols: culada o patacada?» (Sta. Coloma de Q.).
