SALTAR I PARAR
m. | joc. | |
Joc de nens en què n’hi ha un que para esqueneta per tal de deixar que li salti un altre pel damunt, el qual, al seu torn, s’ajup després perquè salti el que parava primer i així successivament.
COMENTARIS:
Quan els nens que salten ho aprofiten per a restar un moment en suspensió aguantant-se amb les mans a l’esquena de l’altre, i així poder donar-li una coça al cul, se’n diu que juguen a directes.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Del meu carrer, 92: «cap nena d’aleshores s’hauria atrevit a jugar a cavall fort o a saltar i parar, doncs es consideraven jocs inadequats i gens femenins.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. SALTAR v. III. || 2. Saltar i parar: joc de passagims, o sia, en què un jugador es posa acotat i els altres el salten segons certes regles (Ripoll, Olot, Gir., Barc., Ulldecona). A Mallorca s'anomena «a la una salta la mula».
DCVB. PARAR v.: II. tr. || 1. Estendre o presentar una part del cos, un recipient, un objecte qualsevol, en posició o manera apta per a rebre allò que ens donen, tiren, apliquen, etc.... Parar esqueneta: acalar-se presentant l'esquena en disposició de rebre-hi el pes d'algú que s'hi posa damunt.
