m. | constr. | |
Pati habitualment quadrangular, clos amb parets d’obra que precedeix les masies.
DCVB. BALUARD. m. || 2. Pati quadrangular clos de paret, que precedeix a l'entrada en la casa de pagès o masia (Pl. de Vic, Cardona, Solsona, Costa de Ponent, Penedès, Igualada).
Amigó, Onomàstica Tamarit, 17: «Són masos grans... L’espai habitat solia ser tancat per un mur, dit Baluard»; 197: «El mas d’en Jover... Tot el conjunt és envoltat per una tanca de pedra, dita el Baluard, amb porta d’entrada d’arc de mig punt.»
Anem caminar Monjos, 28: «Mas Bellestar és una masia amb un baluard»; 51: «Ca l’Albornar... S’entrava a la casa per un baluard lateral que donava a l’era»; 53: «Masia de Penyafel... L’accés es fa pel baluard que dona a l’ermita».
Ramon Benavente Freixas, “Els Ràfols de les Gunyoles”, a Paratge, 28, p 92: «1709... testament... en ma casa i mas dit dels Caus en la cambra que dóna finestra al baluard»
Gual, Torredembarra memòries, 82: «La Casera estava protegida per un baluard i se’n tancaven les portes, tal com feien en totes les cases aïllades, a entrada de fosc.»
Mata Racó, Mons, 165: «dins lo baluard de casa Rossell de Subirats hi havia 32 soldats de cavalleria i d’infanteria que havien vingut de Vilafranca».
Pla / Ventura / Vives, Camí ral, 65: «entrem a la Torregassa pel carrer on es troben els grans casals del llogarret: cal Gassó, darrera un baluard i enlairat...»
Rius Morgades, Alt Penedès, 86: «dues cases... al costat de la més gran i amb baluard»; 164: «davant del mas amb gros baluard que no deixa veure l’interior d’aquestes parets altes.»
Sadurní, Folklore II, 33: «Al baluard de la casa pairal, la mestressa... repartia trossos de pa...»
DCVB. BALUARD: del francès medieval boulouart (bolwerk), mat. sign.