CUP
m. | agric. vitic. | |
Recipient soterrani, generalment amb el terra i parets enrajolats, per a guardar i fermentar el most.
COMENTARIS:
Amb el mateix nom s’anomena el dipòsit per a guardar l’oli.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Ferrer Eines pagès, 25: «dipòsit on fermenta el raïm».
Raventós Bon vi, 34: «Cups [...] ordinàriament subterranis amb la boca a flor de terra. Els antics tenen les parets fetes de pedra i morter i són interiorment encaironats... Uns tenen tota la boca oberta amb un sostre de taulons damunt dels quals es trepitgen els raïms. Altres estan tapats amb volta deixant una obertura d’un metre quadrat o menys. ».
Miquel Raventós Records adolescència, p 39: «... dos o tres homes anaven aixafant els raïms. El suc o most anava corrent cap al cup...»
Sadurní Vocab. vinyater, 40: «Recipient gran d’obra, cavat a terra quasi sempre, on el most fermenta tot transformant-se en vi.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Goigs Pdès. 1, 25 «després que al Cup de la Creu | lo Sant Raïm fonc prempsat».
Latorre Noms Santa Oliva, 237: «Les instal·lacions... van ser totalment enderrocades i els grans cups foren colgats.»
ETNOPOÈTICA:
Refrany. «Qui no te era ni cup, té la metitat del blat i del vi perdut.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Cup m. || 2. Recipient gran, generalment de pedra, amb unes posts horitzontals entravessades, dins el qual es trepitja el raïm i es deixa el vi perquè fermenti (Cat., Val., Bal.). || 3. Recipient subterrani, fet d'obra o de rajola, a manera d'una habitació, que serveix per a guardar grans quantitats d'oli (Empordà, Camp de Tarr.).
