CÚGUL
m. | bot. | |
Tronc de les herbes bulboses de la família de les liliàcies, com ara cebes i alls.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer / Guasch, Itineraris Gaià Foix Anoia, 94: «hi veiem molt de... cúgols».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Cugul o Cogul. m. Tronc o espiga de l'all, o de la ceba, que surt quan la planta ja és vella i és el que sosté la flor (Penedès, Montblanc, Mall.).
DCVB. Cúgol. m. La cua que treuen els alls tendres quan van a florir (Penedès, Maestr., Gandia, Alcoi).
DIEC. cugul1 1 m. Cor d’una cabeça.
