GARLANDA
f. | alim. | |
Tortell compost de farina, sucre, ous, llard o mantega, sal, coriandre i matafaluga, amassat amb llevat i que, un cop la peça grenyada, se li fa un plec del qual, en pujar la massa, en resta una cresta al llarg de tota la corona.
COMENTARIS:
Les garlandes, com els tortells i les mones, són part d’un àpat col·lectiu, especialment en dies de festa.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Castellà, Sant Llorenç d'Hortons, 35: «Al nucli de S. Joan Samora... es feia una garlanda, que és com un tortell... és rodona, naturalment, i a sobre fa com una rebava. Té un cert gust de comí».
Sadurní, Folklore II, 231: «Les seves garlandes, ... les feien amb dos ous, dues cullerades de sucre, mig quilo de farina, mitja tassa d’oli, mitja tasseta d’anís, un polsim de canyella, una cullerada de matafaluga, mitja dotzena d’avellanes torrades i trenta grams de llevat de forner.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sadurní, Retalls folkl., 146: «Les diades tradicionals... Per Sant Antoni, la garlanda...»; 147 «Llaminadures... Sant Pau d’Ordal, les garlandes de massapà»... «a Sant Esteve Sesrovires se balla el “ball de garlandes”.»
Solé Bordes, Catànies, 71: «els tortells ―les populars mones― de la diada de Pasqua, amb els ous rossos que corresponen a l’edat del fillol, i especialment la garlanda, d’atribució penedesenca, amb una presència més ensucrada i amb crestes o amb ous; entre les de més anomenada, les de Sant Pau d’Ordal».
Subirats, Vinya, vi, feines veremar, 278:«El dia de la Mare de Déu de les Neus... (Sant Quintí de Mediona)...Acabada la processó ballaven garlandes, mena de tortells de pasta adobada...»
ETNOPOÈTICA:
Sadurní, Folklore I, 88: Cançons «Mitja pesseta la garlandeta, | mitja pesseta el ram, | paga-li Joan a la Marieta, | paga-li Joan una coca i un ram. (Festa de les danses, a Lavern, 1910)»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. GARLANDA. (Camprodon): mena de pasta fina de pa.
DCVB. GARLANDA. f. Tortell o coca en forma de corona (Camprodon, Corbera, Valls).
