SETROT
m. | ||
1 cobert. Gerro de llauna amb una ansa.
2 caract. Baliga-balaga, persona poc seriosa.
COMENTARIS:
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: 55 «ceptrot. En la forma setrot, en el sentit de ‘tabalot’ o ‘tarambana’, ja apareix al DCVB com a mot figuratiu derivat de setra o recipient de terrissa per al vi. Però aquest mot, que s’aplicava despectivament als embriacs i a les dones promíscues, més aviat sembla haver-se d’escriure com a ceptrot, augmentatiu de ceptre, la vara simbòlica de l’autoritat reial que en el Ball de Diables de la Festa Major es converteix en la maça amb giravolt pirotècnic que agiten els endimoniats mentre saltironegen al so del tabal. En el lèxic popular vilanoví un ceptrot és, també en sentit figuratiu, ‘un ‘esborrajat’, un ‘curt de gambals’, un ‘ceballot’ o ‘curt d’enteniment’.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví: 9: expressions que serveixen per identificar tipologies concretes de persones o de llocs: Ser un cetrot (mala peça). Nota: D’acord amb els cànons d’altres èpoques, s’aplicava a les senyores de suposada moral distreta.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Setrot. m. || 1. Gerro per a tenir-hi aigua (Valls). || 2. Vas de terrissa amb una ansa, de gran capacitat, que serveix per a refrescar el ciment en la construcció, per a posar femada als sembrats, etc. (Penedès, Vendrell). || 3. Setrill de llauna de broc llarg, per a untar les peces de màquina (Camp de Tarr.). || 4. fig. Dona bruta i de mala anomenada (Valls).
