CEP AMERICÀ
m. | bot., vitic. | |
Cep d’una espècie de vinya procedent d’Amèrica (Vitis labrusca), resistent a la fil·loxera i que s’usa com a portaempelt de les varietats autòctones de la vinya europea.
COMENTARIS:
La necessitat d’adaptació als terrenys de diferent naturalesa ha generat un seguit de cultivars obtinguts de tota mena d’encreuaments amb altres espècies també d’origen americà.
Rull Lèxic enologia i viticultura, 17: «Cep americà. Aquest terme és sinònim de portaempelt. Per designar un cep l’arrelam del qual és de varietat americana, usarem híbrid americà, que s’oposa a cep del país (‘cep amb peu franc’)».
INFORMACIÓ LÈXICA:
Riba Preus vi, 123: «el cep americà que li fa de patró i el cep del país que li fa d’eixart».
Vinyes, vins, cooperativisme, p 26: «la replantació de les vinyes amb ceps americans immunes a la fil·loxera»; p 30: «calia substituir la vinya autòctona per ceps d’origen americà que eren immunes a l’insecte de la fil·loxera».
CITACIONS LITERÀRIES:
Giralt Terres, ceps, homes, 40: «cita del corresponsal de Sant Sadurní a L’Art del Pagès, XXIII (1899), 106: “las noves vinyes han sigut aquí boi totes reconstituïdes...)
Marrugat Adaptació noms vegetals d’Amèrica: L’any 1879 la plaga de la fil·loxera va creuar els Pirineus i, amb ella, es va iniciar un procés que en molt poc temps va trastocar greument l’economia agrícola catalana. Per sort, el previ pas per França va ajudar a trobar una sortida mitjançant la plantació massiva de peus americans de l’espècie Vitis labrusca, resistents a l’insecte. Avui, l’empelt de les múltiples varietats de l’autòctona Vitis vinífera, fa poc visible el conreu massiu que hi ha de l’espècie Vitis labrusca, colgada en vida i forçada a romandre a l’ombra, tan necessària com el peu que sosté la llàntia.
Martí Carrers Vilafranca, 59: «Un vilafranquí, Alexandre Batlle, va iniciar la producció de ceps americans al Penedès».
