OÏDI
m. | vitic. | |
Fong que parasita els pàmpols de la vinya (Uncinula necator).
CITACIONS LITERÀRIES:
Sabaté, De prop I, 187: «la puja del preu del vi... que es veié incrementada per la plaga de l’oidium que durant els anys 1853-1864 assolà les vinyes de la costa penedesenca».
Vinyes, vins, cooperativisme, p 21: «problemes de falta de proveïment del mercat internacional associats a la difusió per Europa de la plaga de l’oïdi».
Virella, Empori vi, 237: «La malura vella o oidium va venir d’Amèrica. Va presentar-se al terme de Vilanova, causant grans estralls, pels anys 1854-1860, i ocasionà grans pèrdues en les collites.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. Oïdi. 1 m. Fong de l’ordre de les erisifals, del grup dels ascomicets, paràsit de les parts aèries de diverses fanerògames, sobre les quals produeix taques blanques o cendroses. 3 oïdi de la vinya Oïdi amb clistotecis amb apèndixs radials acabats en un ganxo, que ataca els pàmpols de la vinya (Uncinula necator i el seu anamorf Oidium tuckerii).
DIEC.
oïdi de la vinya m. Oïdi amb clistotecis amb apèndixs radials acabats en un ganxo, que ataca els pàmpols de la vinya (Uncinula necator i el seu anamorf Oidium tuckerii).
DIEC.
oídium m. Oïdi.
