CAVALL-2
m. | vitic. | |
Brot sobrevingut a un cep que el pagès escapça per tal d’afavorir el creixement dels raïms.
INFORMACIÓ LÈXICA:
El Baix Penadès núm. 4 (21/IV/1906), p 1: «a l’escapçar un brot, deu procurar-se que quedin per sobre el raïm dos o tres pàmpols almenys, amb lo que facilitem també la sortida de nous brots (anomenats cavalls) a l’extrem de l’escapçat.»; p. 2: «l’operació de treure tots els brots secundaris (cavalls) sortits en les brocades».
Giralt Voc.viña. Cavall. Hijuelo. Brote secundario que se forma en cada sarmiento verde «escaparrar els ullets per a activar el desenrotllo dels brots secundaris o cavalls...».
Puiggròs/Escala Raïms, 37: «Dels dos borrons axil·lars que se situen en la inserció del pecíol de la fulla en el sarment, uns poden brotar el mateix any que la formació del brot i aleshores formen els anticipats o cavalls (denominació segons zona geogràfica)».
Sadurní Vocab. vinyater. Cavall. Brot del cep que es desenvolupa d’un borró del mateix any i que s’elimina a fi que els raïms no perdin potència ni maduració.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Cavall. m. Ull o rebrot que surt a la redolta d'un cep, i que, si abunden, els han d'aclarir perquè xuclen massa la redolta (St. Feliu de C., Penedès, Vendrell, Tarr.).
