CARREGUETES DE VINAGRE
f. pl. | joc. | |
Joc d’una colla de nens en què, fent rodona, un d’ells puja a collibè d’un altre, li tapa la cara i, marcant un nombre determinat de dits, li pregunta: ―Quants són? Si no ho encerta, el muntador va pujant a l’esquena dels altres fins que un d’ells ho endevina.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Garcia Vida marinera: 94 «quan ja eren tots uns bordegassets, jugaven ... a carreguetes de vinagre. on una colla, fent rodona, en d’ells pujava a collibè d’un, li tapava la cara i, marcant un nombre determinat de dits, li preguntava: ―Quants són? Si no ho encertava, el muntador anava pujant a l’esquena dels altres fins que un d’ells ho endevinés.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Carreguetes f. pl. —b) Carreguetes netes: nom d'un joc infantil equivalent al de carregueta de pebre, però en què, en lloc d'eixancar-se un jugador damunt el qui paga, es contenta amb anar-hi de punta de punta i pegar-li a les anques; el qui paga ha d'endevinar qui li ha pegat (Vinaròs).
