CARBASSETA
f. | bot. cobert. agric. | |
bot. Coloquinta, planta de la família de les cucurbitàcies, de fruits esfèrics de pell dura, que contenen una polpa amarga usada com a purgant (Citrullus colocynthis).
cobert. Carabassa buidada per servir de recipient de líquids, per contenir pólvora, etc.
agric. Anella de ferro subjecta al forcat de l’arada, per la qual passa la corretja que junyeix l’animal.
COMENTARIS:
Diuen que una carbasseta va ser el primer instrument que va tocar Pau Casals.
Fonètica
El mot carabassa és afectat al Penedès d’una sincopa de la vocal neutra pretònica en contacte amb la ròtica bategant /ɾ/ amb l’evolució conseqüent carabassa > carbassa, fenomen que es fa extensiu a derivats: carabasseta > carbasseta.
Morfologia
Diminiutiu de carbassa
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt. Voc.viña. 50. Carabasseta. Cada uno de los anillos de hierro clavado en las extremidades del forcate por dentro de los cuales pasa la correa para uncir el animal.
DCVB. Carabasseta i la var. Carbasseta. f.: Anella de forma semblant a un 8 o aproximadament triangular que va al cap de cada cama de l'anquer de l'arada (Vilafranca del Penedès, Igualada).
CITACIONS LITERÀRIES:
Vilà Sitges festa major, p 27: «Carbassetes. En el ball de Pastorets, els ballaires porten penjades unes petites carbasses de les anomenades de cabell d’àngel, lligades amb cintes junt amb herbes remeieres.»
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«Esser com Sant Roc i la carabasseta»: esser dos companys d'estatura molt desigual.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. COLOQUINTA. f. Herba perenne de la família de les cucurbitàcies, de tiges reptants o enfiladisses, amb circells, fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits esfèrics d’epicarpi dur, que contenen una polpa esponjosa i molt amarga usada com a purgant (Citrullus colocynthis).
