CAPCOT CAPCOTA

adj..

caract.

Fon.: [‘kap’kɔt] [‘kap’kɔtə]

Amb el cap baix, inclinat endavant.

CITACIONS LITERÀRIES:

RoigR Tecleta: 36 «Després va asseure’s damunt el llit cap cot». 82 «Capcota pensava aquestes coses».

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC. Capcot -a: Capbaix. Caminava amb les mans a l’esquena, sempre trist i capcot.