ANQUINA
f. | topog. marin. local. | |
1 A Sitges, ↑antina., roca sotaiguada.
2 2 local. Anar a les anquines ‘anar molt lluny·.
COMENTARIS:
Vicenç: Carbonell: «Antina i anquina són paraules sinònimes.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, p 198: «anquina -Escull proper a la costa, escassament submergit, gairebé a flor d’aigua.»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, p 198: «És perillós passar per aquí, pots topar amb les anquines»
CITACIONS LITERÀRIES:
Esquerda, Ciutat record, p 218: «era fondal i net perquè ja no hi arriben les pedres de l’Anquina».
Muntaner, Peculiaritats Sitges, p 219: Anar a les Anquines o Anar a les Coves: Anar molt lluny. Les Anquines i les Coves són –encara que les Anquines ja no existeixin– a Miralpeix, al límit de ponent del terme de Sitges, tocant al de Ribes, a uns 3 quilòmetres de la població, distància considerable, fins i tot en altres temps en què la gent caminava molt.»
Muntaner, Peculiaritats Sitges, p 198: A Sitges, Anquines era el nom propi d’uns esculls que hi havia davant de l’actual Hotel Terramar, avui coberts pel petit port que hi ha davant d’aquest establiment. Arreu dels països catalans, tal com fa notar el DECLC,d’aquests esculls se’n diu antina a la costa peninsular i altina a les Illes. L’únic lloc on es diuen anquines és a Sitges. És lògic, doncs, que anquina no figuri ni al DCVB ni al DIEC2. Tampoc no és al DECLC de Coromines. És un hàpax sitgetà.
Puig de Galup, Bartomeu, “A ma pàtria”, apud Esquerda Vilageltrú, p 304: «guaita una volta la Enquina | i si ta vista és ben fina | de vaixells veuràs renglera».
Roig Raventós, E., Sitges avis, p 18: «fins arribar a la punta de l’Anquina».
ONOMÀSTICA:
Artigas, Flora Garraf. Hàbitat del Garraf “L’Anquina”
Miret Mestre, Litoral penedesenc, p 153: «(litoral sitgetà) Als baixos rocosos de les Anquines»
Muntaner, Noms lloc Sitges, p 62: «Les Anquines: esculls submergits localitzats a l’actual port de l’hotel Terramar».
