ANQUINA
f. | topog. marin. local. | |
A Sitges, ↑antina., roca sotaiguada
COMENTARIS:
Vicenç: Carbonell: «Antina i anquina són paraules sinònimes.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 198: «anquina -Escull proper a la costa, escassament submergit, gairebé a flor d’aigua.»
EXEMPLES:
Muntaner, Peculiaritats Sitges, 198: «És perillós passar per aquí, pots topar amb les anquines»
CITACIONS LITERÀRIES:
Esquerda, Ciutat record, 218: «era fondal i net perquè ja no hi arriben les pedres de l’Anquina».
Puig de Galup, Bartomeu, “A ma pàtria”, apud Esquerda Vilageltrú, p 304: «guaita una volta la Enquina | i si ta vista és ben fina | de vaixells veuràs renglera».
Roig Raventós, E., Sitges avis, 18: «fins arribar a la punta de l’Anquina».
ONOMÀSTICA:
Artigas, Flora Garraf. Hàbitat del Garraf “L’Anquina”
Miret Mestre, Litoral penedesenc, 153: «(litoral sitgetà) Als baixos rocosos de les Anquines»
Muntaner, Noms lloc Sitges, 62: «Les Anquines: esculls submergits localitzats a l’actual port de l’hotel Terramar».
